Gràcies al mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant). 

També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.

Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857). 

L'equip d'ornitho.cat.

La llagosta gregària (Schistocerca gregaria) habitualment es distribueix per Àfrica i el sud-oest d'Àsia, i té dues fases, la solitària i la gregària. Quan es dona la fase gregària pot esdevenir una plaga amb molta mobilitat i un impacte molt important sobre l'agricultura i, de fet, la que els darrers mesos està afectant l'est d'Àfrica, la península Aràbiga i fins al Pakistan, es considera la més important dels darrers 25 anys.

Ocasionalment també apareix a les illes Canàries i al sud d'Europa. A Catalunya només es coneixen 3 cites recents, totes elles al Prat de Llobregat: un mascle a Cal Nani el 31/10/1988 (Josep Maria Olmo), una femella al Parc de la Solidaritat el 12/09/2016 i un mascle al camí del Sabogal el 09/10/2017 (Diego Fernández). El passat dimarts 07/04/2020 es va fer la quarta observació coneguda, amb una femella altra vegada al Parc de la Solidaritat, el Prat de Llobregat (Diego Fernández).

Tot i tractar-se d'una espècie de molt rara aparició a Catalunya, és possible que alguns exemplars passin desapercebuts, ja que es pot confondre fàcilment amb les dues espècies de grans llagostes que son freqüents al territori, la llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) i la llagosta migradora (Locusta migratoria/cinerascens). Per això volem animar-vos a registrar les observacions de grans llagostes que pugueu veure aquests dies als vostres balcons i jardins, acompanyant-les d'una fotografia, per esbrinar si algun altre exemplar pot haver arribat a Catalunya.

Us deixem unes imatges comparatives de les tres espècies. Són espècies grans (de 4,5 a 7 cm), totes elles de coloració molt variable, de verd a marró. A diferència de la llagosta migradora, les llagostes egípcia i gregària tenen els ulls ratllats. La gregària es distingeix de la llagosta egípcia perquè aquesta té el pronot (la part superior del tòrax, entre el cap i les ales) amb una carena angulosa ben marcada, i en canvi la gregària té la part superior aplanada.

A veure si algun observador afortunat troba un nou exemplar a casa seva!

Antaxius

Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya - ICHN


Fotografies:
Locusta migratoria / cinerascens: Joan Estrada (esquerra), Ramon Pou (ull esquerra), Rafael Carbonell (dreta)
Anacridium aegyptium: Manel Llarch (esquerra),  Rafael Carbonell (dreta)
Schistocerca gregaria: Adrian Pingstone - Wikimedia Commons (esquerra), Donkey Shot - Wikimedia Commons (dreta)

La gravació de NOCMIG (nocturnal migration) o NFC (nocturnal flight calls) està rebent darrerament força atenció a Catalunya. Des que a la passada edició del Delta Birding Festival en Magnus Robb ens en va mostrar les seves bondats, han estat un bon nombre de persones que s’hi han engrescat. El NOCMIG va néixer al EEUU com a resposta al fet que hi ha una major quantitat de passeriformes americans que produeixen vocalitzacions nocturnes que els seus homòlegs europeus. No obstant això, aquesta activitat cada vegada té més practicants a aquest costat del Atlàntic.

El procés consisteix, a grans trets, en usar algun tipus de gravadora per tal de captar les vocalitzacions que emeten els ocells mentre migren i, posteriorment, passar aquests arxius d’àudio a forma d’espectrograma (representació gràfica del sons) mitjançant un software per ordinadors. Un cop hem aconseguit aquests espectrogrames haurem de buscar, visualment primer, les marques que deixen aquestes vocalitzacions per poder aïllar-les i identificar-ne l’espècie que les ha produït. El que és realment interessant d’aquesta tècnica és que no cal viure a cap lloc concret prop de la costa per aconseguir enregistraments interessants. El ocells passeriformes migren, generalment, en un front força ample cosa que fa que qualsevol lloc pugui generar dades interessants.

Fa mesos que des de l’ICO estem mirant com donar opcions als observadors per enregistrar les dades que generem a partir del NOCMIG. Finalment, aquesta setmana s'ha obert una possibilitat. Hem creat un projecte a Ornitho.cat anomenat "NOCMIG" en el qual es podran entrar les dades específiques d’aquesta activitat, ja sigui com a observacions aïllades o com a llistes. Qui vulgui tenir-hi accés ens ha de passar el correu electrònic (ornitho@ornitologia.org) perquè s’ha de donar d’alta la gent individualment. D'aquesta manera es podran identificar les dades provinents de nocmig i esperem, més endavant, poder donar opcions especifiques per consultar-les o visualitzar-les.

Com entrar les dades de NOCMIG a Ornitho.cat

D’entrada, cal tenir clar que aquest projecte està concebut per entrar les dades que s’han recollit a través d’aparells d’enregistrament, és a dir: això NO inclou vocalitzacions que s’hagin sentit a “oïda nua”. Si algú, de nit, sent passar grues o flamencs, per exemple, la dada s’hauria d’entrar a ornitho.cat per via convencional: NO associada al projecte NOCMIG.

D’altra banda hem de tenir clar a quina categoria associarem les dades de cada sessió:

• Es recomana anotar les dades en forma de LLISTA PARCIAL, indicant l'horari d'enregistrament, i anotant TOTS els ocells que sobrevolen (migradors o no), però només els que sobrevolen: obviarem TOTS els estacionaris (ocells cantant durant la nit o a la matinada, rapinyaires nocturns...). *Nota: Per introduir una llista parcial cal començar a introduir una llista completa i, al final, indificar que no has anotat totes les espècies detectades.
• Farem servir les DADES CASUALS per introduir observacions destacables que o bé no estan associades a cap llista o bé en complementen una de PARCIAL. Aqui podem anotar ocells estacionaris, i us animem a anotar els rapinyaires nocturns, per als quals el projecte #NOCMIG pot ser una font de dades molt important.

Mitjançant la web, per entrar una llista de tota una nit (és a dir, que comença el vespre d'un dia, i acaba la matinada del dia següent), cal seleccionar primer la data i hora d'inici, i després indicar l'hora final, encara que correspongui al dia següent. Tot seguit sortirà un avís indicant que la data final és anterior a la d'inici i que, per tant, interpretarà que es refereix al dia següent. Cal confirmar-ho i llavors ja es poden entrar les observacions.

Tot i que no és imprescindible, es recomana acompanyar les dades més rellevants de la gravació corresponent, per facilitar la tasca de verificació de dades o evitar demandes de verificació de dades que són correctes. També es poden pujar les gravacions a www.xeno-canto.org i posar l'enllaç als comentaris de l'observació.

Aprofitem per passar-vos alguns enllaços interessants:

https://nocmig.com/

https://soundapproach.co.uk/

http://birdsoundsblog.blogspot.com/

http://birds-in-flight.net/

https://www.wildlife-sound.org/

https://www.xeno-canto.org/

Molta sort amb les vostres nits de NOCMIG!

És el moment de ser responsables i quedar-se a casa. Però el confinament causat pel brot de coronavirus no és motiu per deixar de mirar ocells. Ja que haurem de passar llargues hores a casa, podem aprofitar-ho per fer el màxim de llistes completes i observacions d'ocells i altres grups animals en ambients urbans i periurbans o, fins i tot, en ple camp si teniu la sort de tenir una casa al mig de la natura.

Per acabar d'animar-vos-hi, hem donat d'alta el projecte "#JoEmQuedoACasa" a ornitho.cat. Així us serà molt fàcil marcar totes les observacions que feu de qualsevol grup taxonòmic mentre esteu confinats a casa. És a dir, les observacions que feu des de la finestra de casa o al patí, jardí o terrassa de la vostra vivenda. Només heu d’assignar el codi d'estudi "#JoEmQuedoACasa" a les vostres observacions quan les entreu a ornitho.cat o a l'app Naturalist. 

A més, mentre duri el confinament, cada setmana sortejarem dos premis, gentilesa de Cossetània Edicions: un pels participants d’ocellsdelsjardins.cat (pack de 4 miniguies de natura de Toni Llobet) i l’altre pels de #JoEmQuedoACasa d’ornitho.cat (segona edició de la Guia de rapinyaires de Catalunya de Fran Trabalon i Àlex Ollé). 

Per cert, tingueu present que, evidentment, les llistes completes de com a mínim 30 minuts fetes dins del projecte d'ornitho "#JoEmQuedoACasa" també compten per la cursa Ornitho-Swarovski 2020. 

Quantes espècies d'ocells i d'altres grups faunístics podrem arribar a detectar a Catalunya sense moure'ns de casa mentre duri el confinament? Quin serà el màxim en un sol dia? Quantes dades i llistes podrem arribar a obtenir? En breu ho anirem sabent gràcies a #JoEmQuedoACasa i ornitho. Podeu seguir els resultats en directe aquí. 

Recordeu que entrar llistes completes a ornitho.cat és ben fàcil. Si encara no ets dels que hi estan enganxats, aquest breu vídeo t'explica com fer-ho utilitzant Naturalist, l’app d’Ornitho.

S'ha detectat que han aparegut algunes llistes duplicades per observadors que no estaven al lloc de l'observació, sense que aquests usuaris hagin duplicat voluntàriament la llista. Aparentment això és degut a un comportament inesperat d'alguns navegadors web de telèfons Android, en el moment en què s'accedeix al web d'ornitho des del navegador d'alguns telèfons.

En aquests moments estem intentant esbrinar exactament l'error i com evitar-lo. Si detecteu que s'ha duplicat alguna llista vostra per part d'altres observadors, o que us apareix a nom vostre una llista que no heu entrat ni duplicat, ens ho podeu comunicar a l'adreça de contacte ornitho@ornitologia.org . En cas que ens ho comuniqueu, sisplau no elimineu la llista duplicada mentre solucionem el problema, i espereu a que us ho indiquem.

Associat a aquest fet, també s'ha detectat alguna llista eliminada. Si detecteu que s'ha eliminat una llista vostra, sisplau comuniqueu-nos-ho el més aviat possible.

Si detecteu que s'han duplicat llistes a nom vostre, us recomanem evitar consultar ornitho des del navegador del vostre telèfon fins que s'hagi solucionat el problema.

Disculpeu les molèsties.

El Grup Orquidològic de Catalunya i el Grup de Naturalistes d'Osona han preparat una sèrie de 10 làmines de identificació d'algunes de les orquídies que habitualment generen mes dubtes, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans. Es tracta d'un material de suport creat expressament per als usuaris d'ornitho.cat, per tal d'ajudar-los a resoldre dubtes i millorar la qualitat de les observacions que es registren al portal. Confiem que seran una bona ajuda!

Podeu veure les làmines a la pàgina "Identificació" de l'apartat "Sobre les orquídies", al menú lateral esquerra d'ornitho.cat. També podeu descarregar totes les làmines en alta resolució en pdf.

Els darrers dies s'han observat estols de grues en migració a Catalunya, que són només una petita part de les que estan creuant Europa cap a les zones d'hivernada. A aquest enllaç podeu veure un mapa actualitzat de totes les observacions d'aquesta migració de tardor a tota l'àrea Ornitho (Catalunya, País Basc, França, Suïssa, Luxemburg, Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia i Croàcia).

El cant d’una petita cigala a Solsona aquest mes de juny va atreure l’atenció de Ferran Fontelles, col·laborador de cicada.cat i ornitho.cat, que la va capturar posteriorment. La identificació mitjançant l'estudi de la genitàlia per Stéphane Puissant confirma que es tracta d'Euryphara dubia (vegeu-ne imatge a sota), una espècie poc coneguda, que no imaginàvem que fos present a Catalunya!

L’estiu de 2018 ens ha portat també observacions a ornitho.cat d’espècies molt interessants i escasses, lluny de les poblacions conegudes. Es tracta de Tibicina tomentosa (Aiguamolls de l’Empordà) i Hilaphura varipes (Castelldans), així com de l’expansió de la introduïda Cicada barbara (eixample de Barcelona).

Gràcies a l'equip tècnic de Biolovision, hem pogut recuperar les capes de Google Maps per Andorra. Aquestes capes no estan disponibles a ornitho.cat, on s'han implementat les detallades capes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Si voleu entrar observacions del territori català via web, cal fer-ho com sempre des del portal ornitho.cat utilitzant els nous mapes de l'ICGC. Però si voleu entrar observacions d'Andorra podeu accedir a ornitho.ad i així podreu utilitzar els mapes de Google.

Com comentàvem a l'anterior notícia, ornitho.cat ja no pot utilitzar els mapes de google, incloent la vista satèl·lit. Estem treballant per trobar les millors solucions possibles, i ja tenim les primeres novetats.

Avui ja estan disponibles a ornitho.cat les capes cartogràfiques i ortofotos de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Això ens permet utilitzar els detallats mapes i creiem que cubreix a la perfecció les nostres necessitats com a naturalistes. Per defecte us mostrarà la capa topogràfica, però podeu seleccionar l'ortofo des de la icona de capes a la cantonada super esquerra del mapa, a la pantalla d'introducció d'observacions.

Els mapes de l'ICGC, però, no cobreixen Andorra. Ara per ara a Andorra podeu utilitzar la capa OpenStreetMap, però ja estem intentant implantar una solució per Andorra. N'informarem tan aviat com hi hagi novetats.

Moltes gràcies a tots per la comprensió!