Gràcies a la col·laboració amb la Societat Catalana de Lepidopterologia, des d'aquesta setmana ja és possible enregistrar observacions d'heteròcers a ornitho.cat i ornitho.ad!

Amb unes 4.000 espècies a Catalunya, les papallones nocturnes són un grup taxonòmic complex: mentre les espècies d'algunes famílies són vistoses i fàcils d'identificar, les d'altres famílies són realment difícils i sovint es poden identificar tan sols a partir de l'anàlisi de la genitàlia. Per aquest motiu, de moment s'han activat al portal algunes de les famílies més assequibles, que sumen unes 200 espècies: drepànids, endròmids, erèbids, lasiocàmpids, notodòntids, satúrnids, esfíngids i zigènids, a més d'alguna espècie al·lòctona com la papallona del boix Cydalima perspectalis i la barrinadora de les palmeres Paysandisia archon.

Recomanacions davant la dificultat d'identificació

Degut a la dificultat d'identificació, és especialment important enregistrar només les observacions quan estiguem segurs de la identificació o deixar-les en el nivell de determinació on siguem capaços d'arribar (e.g. sovint podem registrar observacions a nivell de gènere, com Zygaena sp., o de grups d'espècies, com Zygaena filipendulae / lonicerae / trifolii). Sempre que sigui possible, recomanem afegir una fotografia on s'observin clarament els dibuixos de les ales per poder confirmar la identificació, sobretot en grups complicats o espècies escasses.

Cal agraïr a la Societat Catalana de Lepidopterologia el seu interès per participar al portal Ornitho.cat & Ornitho.ad per promoure l'interès i l'observació de les papallones nocturnes. La SCL és l'entitat que es fa càrrec de la revisió i validació de les observacions i de tot l'assessorament amb relació a aquest grup taxonòmic.

Observacions d'heteròcers a l'app NaturaList

Si ja havíeu enregistrat observacions d'heteròcers des de l'app NaturaList, veureu que aquestes observacions s'han incorporat al portal però estan pendents de validació. A poc a poc anirem validant totes les observacions antigues i, en cas de dubtes, ens posarem en contacte amb vosaltres.

Des d'aquest moment, per enregistrar observacions a través de l'app NaturaList us recomanem que escolliu la llista d'espècies del portal ornitho.cat. Per fer-ho cal anar al menú Preferències > Llista d'espècies > Papallones nocturnes > Llista d'espècies d'un lloc web de referència > Ornitho.cat.

Ja podem preparar les guies i sortir a buscar papallones!

A partir d'ara, els usuaris d'iPhone ja poden registrar les seves observacions d'ornitho directament al camp. Es tracta d'un gran pas endavant, ja que actualment, gairebé el 50% de les observacions d'ornitho ens arriben a través de dispositius mòbils, i aquesta tendència està en clar augment.

Aquesta primera versió d'iOS, però, només compta amb les funcions més bàsiques i és, per tant, més limitada que la d'Android. Funcions importants com les de modificar les dades al mòbil o introduir llistes completes no estan disponibles encara. Tanmateix, ja s'està treballant per incorporar-les a les poperes versions.

Tot i que l'aplicació és gratuïta, per activar la funcionalitat que permet consultar les observacions que tenim al voltant caldrà pagar una petita quota. Aquesta quota serveix per donar suport directe al desenvolupament i manteniment de l'aplicació. Es pot optar per tres nivells de suport: la subscripció ‘Bàsica’ (2,99 euros/any), ‘Seguidor’ (4,99 euros/any) o ‘Gran Fan’ (10,49 euros/any).

Podeu descarregar la nova versió de NaturaList per a iOS des de l'App Store d'Apple o fent servir el codi QR de sota.

Si estàveu fent servir la versió de proves, caldrà que instal·leu l'aplicació oficial disponible a l'App Store d'Apple, ja que aquesta versió beta es desactivarà aviat.

El Grup Orquidològic de Catalunya i el Grup de Naturalistes d'Osona han preparat una nova sèrie de làmines de identificació d'orquídies de Catalunya i Andorra, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans. Juntament amb les 10 làmines anteriors, ajuden a identificar algunes de les espècies que habitualment generen més dubtes. Aquest material s'ha creat expressament per als usuaris d'ornitho.cat i ornitho.ad i esperem que ajudi a resoldre dubtes i millorar la qualitat de les observacions que es registren al portal.

A més, es posa a disposició dels usuaris dos presentacions sobre dos dels gèneres d'orquídies més complicats i que floreixen precisament per aquestes dates, Dactylorhiza i Epipactis, amb un recull de totes les espècies del territori, el seu estatus i indicacions sobre la seva identificació. 

Podeu veure les làmines a la pàgina "Identificació" de l'apartat "Sobre les orquídies", al menú lateral esquerra d'ornitho.cat. També podeu descarregar totes les làmines en alta resolució en pdf.

Recentment hem revisat el llistat d'espècies d'amfibis i rèptils d'ornitho.cat i ornitho.ad per incloure totes les espècies citades a Catalunya i Andorra. En aquesta revisió s'ha afegit un bon nombre d'espècies al·lòctones citades a Catalunya. En alguns casos són espècies amb tan sols amb alguna observació puntual fruit d'alliberaments d'animals domèstics, però en altres casos tenen petites poblacions establertes al territori. Una vegada més, us animem a enregistrar totes les vostres observacions d'espècies al·lòctones a ornitho per tal de conèixer millor com evolucionen les seves poblacions.

Timon nevadensis

A la vegada també hem revisat les espècies autòctones, i entre les novetats destaca l'incorporació de Timon nevadensis al portal. El llangardaix gris, cendrós o bètic (Timon nevadensis; Buchholz, 1963) es va descriure inicialment com una subespècie visiblement diferent de llangardaix ocel·lat, Timon lepidus (Daudin, 1802) restringida al sud-est ibèric. Tot i això, estudis morfològics i genètics posteriors han indicat diferències importants (Mateo Miras, 1988; Mateo & Castroviejo, 1990, Mateo et al., 1996) i fins i tot aïllament genètic entre T. nevadensis i T. lepidus (Miraldo et al., 2011, 2012) en zones ben estudiades a Granada. No obstant, la zona de contacte i els límits clars entre les dues possibles espècies al País Valencià i continua sense estar analitzada genèticament ni tampoc gaire prospectada a nivell morfològic.

Les primeres observacions d’en Vicent Sancho i en José A. Mateo d’exemplars de llangardaix amb un morfotip de Timon nevadensis a les Terres de l’Ebre (Mas de Barberans, Tortosa, Roquetes i La Sènia) suggereixen la inclusió de l'espècie a la llista de rèptils de Catalunya, tot i que caldrien estudis genètics que delimitin i aclareixin la presència i grau d’hibridació d’aquestes dues espècies a la zona. Arrel d'aquestes observacions s'afegeix Timon nevadensis a Ornitho.cat, per tal de recopilar dades de la distribució d’aquests dos morfotips i ajudar a aclarir quines espècies són presents al territori.

Com distingir-los? Timon nevadensis es diferencia de Timon lepidus perquè presenta un disseny poc contrastat, un color de fons grisenc i li manquen escates de color negre, a més de tindre un crani més allargat. El color verd pot ser realment escàs i estar reduït a una brillantor verda a la part dorsal. Us deixem algunes fotografies per facilitar la observació de les diferències. Tanmateix, cal recordar que ara per ara no hi ha observacions de morfologies tipus Timon nevadensis fora de les terres de l’Ebre, i que en cas de dubte recomanem marcar la cita com a Timon lepidus/nevadensis.

Ornitho.cat/Ornitho.ad

Societat Catalana d'Herpetologia

Asociación Herpetológica Española

La cuereta groga tot just arriba ara puntual a la seva cita primaveral des de l'Àfrica mentre la torrentera esdevé menys observada al deixar les cotes més baixes i costaneres del país, on hi ha més observadors, per anar cap a les zones de cria de més a l'interior.

Fixeu-vos com el patró fenològic de la cuereta groca observat durant la primavera passada es va veure molt afectat pel confinament. A l'haver de quedar-nos a casa, la freqüencia d'observació de les espècies menys urbanes va baixar en picat durant força setmanes.

La mortalitat massiva de roquerols ha posat de manifest la importància que poden tenir les joques ("dormidors") d'aquesta i altres espècies. Acabem de crear el projecte "Cens de joques" a ornitho.cat per poder-les identificar i millorar la seva protecció!

Penseu que també podeu associar a aquest projecte dades de joques que ja haguéssiu entrat a ornitho.cat fa temps. 

És important indicar la posició exacte de la joca ja que per millorar la seva protecció aquesta informació es comparteix amb els tècnics de la Generalitat i els Agents Rurals.

S'ha d'anar amb cura però de no fer públics llocs potencialment sensibles. És per això que l'assignació al projecte "Cens de joques" només és a nivell intern i no és, per tant, visible a tercers quan es fan consultes al portal (cal un permís especial per accedir a aquesta informació).

D'altra banda, com qualsevol altra dada introduïda a ornitho, la posició exacta de les dades de les joques només la veu el propi observador (totes les dades d'ornitho es mostren públicament associades al punt groc o blau (centre del quadrat d'1km²) més proper). A més, recordeu que les dades de les espècies més sensibles o amb certes problemàtiques de conservació específiques ja estan parcial o totalment ocultes sempre (tan si la dada fa referència a una joca com si no). Aquí trobareu la llista d'espècies amb accés restringit.

A tot això, cal afegir que teniu l'opció d'ocultar les vostres dades sempre que ho creieu oportú.

Tot sembla indicar que, com és habitual, la primera setmana d'octubre ja es notarà molt l'entrada de tords comuns: 

Per l'ala-roig haurem d'esperar una o dues setmanes més:

Els coleòpters són l’ordre d’organismes més diversificat de la Terra. Dins d’aquest grup d’insectes, hi ha diferents famílies amb espècies que durant part del seu cicle vital depenen de la fusta morta, són els coleòpters saproxílics. Més enllà de l’espectacularitat d’algunes de les espècies més grosses, algunes estan protegides per la llei, i el principal interès del grup rau en que moltes són indicadores de boscos amb cert grau de maduresa, actualment força escassos al país. Des d’aquesta setmana, encetem aquest nou grup a Ornitho.cat.

Com que es tracta d’un grup molt nombrós i complex, inicialment ens centrarem només en els imagos o adults de 29 espècies de mida grossa i més o menys fàcils de determinar. Alerta perquè d’alguns dels més populars, en realitat, en tenim diverses espècies, com és el cas de l’escanyapolls (Lucanus spp.) o del banyarriquer de l’alzina (Cerambyx spp.).

Per augmentar el valor de les observacions i minimitzar errades en la identificació, demanem que sempre que pugueu, les acompanyeu de fotografies. Si pot ser, un pla general zenital, i fotos complementàries de detall del cap i antenes, èlitres... Una altra informació d’interès a reportar quan es doni el cas, és l’espècie planta sobre la qual es troben (sovint estan vinculats a arbres o flors d’herbes o arbustos...); si no la coneixeu, també podeu adjuntar-ne la fotografia.

Aquests propers mesos de calor són els millors de l’any per a detectar aquests interessants insectes. També us animem a enregistrar troballes antigues del vostre arxiu de camp.

Que tingueu bones observacions amb aquest nou grup!

Fotografia: Simon A. Eugster - CC BY 3.0

El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.

L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.

Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org

Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.

Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.