Catàleg visual de vocalitzacions d'ocells amb sonograma
Sobre ornitho.cat
-
Política de privacitat i Condicions d'ús
Darreres notícies
|<
<
5
6
7
8
9
10
11
12
13
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 394
dimecres, 30. juny 2021
tipnews
Noves làmines de identificació d'orquídies
El Grup Orquidològic de Catalunya i el Grup de Naturalistes d'Osona han preparat una nova sèrie de làmines de identificació d'orquídies de Catalunya i Andorra, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans. Juntament amb les 10 làmines anteriors, ajuden a identificar algunes de les espècies que habitualment generen més dubtes. Aquest material s'ha creat expressament per als usuaris d'ornitho.cat i ornitho.ad i esperem que ajudi a resoldre dubtes i millorar la qualitat de les observacions que es registren al portal.
A més, es posa a disposició dels usuaris dos presentacions sobre dos dels gèneres d'orquídies més complicats i que floreixen precisament per aquestes dates, Dactylorhiza i Epipactis, amb un recull de totes les espècies del territori, el seu estatus i indicacions sobre la seva identificació.
Recentment hem revisat el llistat d'espècies d'amfibis i rèptils d'ornitho.cat i ornitho.ad per incloure totes les espècies citades a Catalunya i Andorra. En aquesta revisió s'ha afegit un bon nombre d'espècies al·lòctones citades a Catalunya. En alguns casos són espècies amb tan sols amb alguna observació puntual fruit d'alliberaments d'animals domèstics, però en altres casos tenen petites poblacions establertes al territori. Una vegada més, us animem a enregistrar totes les vostres observacions d'espècies al·lòctones a ornitho per tal de conèixer millor com evolucionen les seves poblacions.
Timon nevadensis
A la vegada també hem revisat les espècies autòctones, i entre les novetats destaca l'incorporació de Timon nevadensis al portal. El llangardaix gris, cendrós o bètic (Timon nevadensis; Buchholz, 1963) es va descriure inicialment com una subespècie visiblement diferent de llangardaix ocel·lat, Timon lepidus (Daudin, 1802) restringida al sud-est ibèric. Tot i això, estudis morfològics i genètics posteriors han indicat diferències importants (Mateo Miras, 1988; Mateo & Castroviejo, 1990, Mateo et al., 1996) i fins i tot aïllament genètic entre T. nevadensis i T. lepidus (Miraldo et al., 2011, 2012) en zones ben estudiades a Granada. No obstant, la zona de contacte i els límits clars entre les dues possibles espècies al País Valencià i continua sense estar analitzada genèticament ni tampoc gaire prospectada a nivell morfològic.
Les primeres observacions d’en Vicent Sancho i en José A. Mateo d’exemplars de llangardaix amb un morfotip de Timon nevadensis a les Terres de l’Ebre (Mas de Barberans, Tortosa, Roquetes i La Sènia) suggereixen la inclusió de l'espècie a la llista de rèptils de Catalunya, tot i que caldrien estudis genètics que delimitin i aclareixin la presència i grau d’hibridació d’aquestes dues espècies a la zona. Arrel d'aquestes observacions s'afegeix Timon nevadensis a Ornitho.cat, per tal de recopilar dades de la distribució d’aquests dos morfotips i ajudar a aclarir quines espècies són presents al territori.
Com distingir-los? Timon nevadensis es diferencia de Timon lepidus perquè presenta un disseny poc contrastat, un color de fons grisenc i li manquen escates de color negre, a més de tindre un crani més allargat. El color verd pot ser realment escàs i estar reduït a una brillantor verda a la part dorsal. Us deixem algunes fotografies per facilitar la observació de les diferències. Tanmateix, cal recordar que ara per ara no hi ha observacions de morfologies tipus Timon nevadensis fora de les terres de l’Ebre, i que en cas de dubte recomanem marcar la cita com a Timon lepidus/nevadensis.
Ornitho.cat/Ornitho.ad
Societat Catalana d'Herpetologia
Asociación Herpetológica Española
enviat per Martí Franch
dijous, 18. març 2021
avinews
Dues cueretes amb patrons fenològics molt contrastats
La cuereta groga tot just arriba ara puntual a la seva cita primaveral des de l'Àfrica mentre la torrentera esdevé menys observada al deixar les cotes més baixes i costaneres del país, on hi ha més observadors, per anar cap a les zones de cria de més a l'interior.
Fixeu-vos com el patró fenològic de la cuereta groca observat durant la primavera passada es va veure molt afectat pel confinament. A l'haver de quedar-nos a casa, la freqüencia d'observació de les espècies menys urbanes va baixar en picat durant força setmanes.
enviat per Gabriel Gargallo
dimarts, 12. gener 2021
avinews
Ara ja ens pots informar de qualsevol joca (dormidor) que trobis
La mortalitat massiva de roquerols ha posat de manifest la importància que poden tenir les joques ("dormidors") d'aquesta i altres espècies. Acabem de crear el projecte "Cens de joques" a ornitho.cat per poder-les identificar i millorar la seva protecció!
Penseu que també podeu associar a aquest projecte dades de joques que ja haguéssiu entrat a ornitho.cat fa temps.
És important indicar la posició exacte de la joca ja que per millorar la seva protecció aquesta informació es comparteix amb els tècnics de la Generalitat i els Agents Rurals.
S'ha d'anar amb cura però de no fer públics llocs potencialment sensibles. És per això que l'assignació al projecte "Cens de joques" només és a nivell intern i no és, per tant, visible a tercers quan es fan consultes al portal (cal un permís especial per accedir a aquesta informació).
D'altra banda, com qualsevol altra dada introduïda a ornitho, la posició exacta de les dades de les joques només la veu el propi observador (totes les dades d'ornitho es mostren públicament associades al punt groc o blau (centre del quadrat d'1km2) més proper). A més, recordeu que les dades de les espècies més sensibles o amb certes problemàtiques de conservació específiques ja estan parcial o totalment ocultes sempre (tan si la dada fa referència a una joca com si no). Aquí trobareu la llista d'espècies amb accés restringit.
A tot això, cal afegir que teniu l'opció d'ocultar les vostres dades sempre que ho creieu oportú.
enviat per Gabriel Gargallo
dimecres, 30. setembre 2020
avinews
Els tords ja estan de camí!
Tot sembla indicar que, com és habitual, la primera setmana d'octubre ja es notarà molt l'entrada de tords comuns:
Per l'ala-roig haurem d'esperar una o dues setmanes més:
enviat per Gabriel Gargallo
divendres, 5. juny 2020
technews
Nou grup taxonòmic a Ornitho.cat i Ornitho.ad: Coleòpters saproxílics
Els coleòpters són l’ordre d’organismes més diversificat de la Terra. Dins d’aquest grup d’insectes, hi ha diferents famílies amb espècies que durant part del seu cicle vital depenen de la fusta morta, són els coleòpters saproxílics. Més enllà de l’espectacularitat d’algunes de les espècies més grosses, algunes estan protegides per la llei, i el principal interès del grup rau en que moltes són indicadores de boscos amb cert grau de maduresa, actualment força escassos al país. Des d’aquesta setmana, encetem aquest nou grup a Ornitho.cat.
Com que es tracta d’un grup molt nombrós i complex, inicialment ens centrarem només en els imagos o adults de 29 espècies de mida grossa i més o menys fàcils de determinar. Alerta perquè d’alguns dels més populars, en realitat, en tenim diverses espècies, com és el cas de l’escanyapolls (Lucanus spp.) o del banyarriquer de l’alzina (Cerambyx spp.).
Per augmentar el valor de les observacions i minimitzar errades en la identificació, demanem que sempre que pugueu, les acompanyeu de fotografies. Si pot ser, un pla general zenital, i fotos complementàries de detall del cap i antenes, èlitres... Una altra informació d’interès a reportar quan es doni el cas, és l’espècie planta sobre la qual es troben (sovint estan vinculats a arbres o flors d’herbes o arbustos...); si no la coneixeu, també podeu adjuntar-ne la fotografia.
Aquests propers mesos de calor són els millors de l’any per a detectar aquests interessants insectes. També us animem a enregistrar troballes antigues del vostre arxiu de camp.
Que tingueu bones observacions amb aquest nou grup!
Xarxa d'alerta i detecció de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya
El passat dia 7 de maig vam informar de la detecció del primer cas sospitós de la infecció per Suttonella ornithocola en Pàrids a Catalunya, al municipi de Creixell (Tarragonès), així com les principals característiques d'aquesta malaltia.
L'ICO, juntament amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, hem creat una Xarxa d'alerta i detecció d'aquesta malaltia a Catalunya. A més del seguiment al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, us demanem que en el cas de trobar una mallerenga morta amb símptomes sospitosos de la malaltia la fiqueu en dues bosses de plàstic i la guardeu en refrigeració. Si trobeu una mallerenga viva amb símptomes clars de la malaltia i molt debilitada la podeu posar dins d'una caixa de cartró. Un cop entrada la dada al mòdul de mortalitat, l’ICO es posarà en contacte amb vosaltres i membres autoritzats del mateix ICO o de la Facultat de Veterinària passaran a recollir la mallerenga per portar-la al Centre de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat més proper. Recordeu que, tot i tractar-se d'una malaltia que no afecta a les persones, s'han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de manipular l'animal.
Ha passat una setmana des de la detecció del primer possible cas i no han aparegut altres registres de casos sospitosos. Tot i això, demanem a tothom que estigui alerta i que si es detecta algun cas sospitós al jardí es retirin immediatament les menjadores i abeuradors que hi pugui haver. Recordeu que durant tot l’any les menjadores s’han de mantenir en condicions higièniques saludables. En cas de dubtes, podeu contactar amb carles.dura@ornitologia.org
Gràcies una vegada més per la vostra col·laboració. Esperem poder avaluar l'abast d'aquest problema i, en cas que es confirmi la malaltia, evitar la seva expansió.
Foto: Mallerenga blava en una caixa niu de jardí, l’espècie més afectada per aquesta malaltia.
enviat per Carles Durà i Franch
dijous, 7. maig 2020
avinews
Possible primer cas de Suttonella ornithocola a Catalunya, un bacteri que provoca una malaltia infecciosa a les mallerengues blaves
Durant els últims mesos a Alemanya s’han trobat moltes mallerengues mortes als jardins. Recentment s’ha resolt el misteri; es tracta d’una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat Suttonella ornithocola. Aquest bacteri és inofensiu per als humans, però que afecta a les mallerengues, sobretot a les espècies de mida més petita, i els hi provoca pneumònia. El bacteri es va descobrir per primer cop a Anglaterra l’any 1996. El passat mes de març es va detectar el primer cas a l’oest d’Alemanya. En dos mesos s’han detectat més de 26.000 casos a Alemanya, però la malaltia també s’ha reportat a Luxemburg, Bèlgica i l’est de França. La majoria d’ocells afectats són mallerengues blaves, però també s’han trobat casos en mallerengues carboneres (les espècies que més freqüenten les menjadores).
Com es detecta?
Els ocells afectats es detecten principalment als jardins, a prop de les menjadores, sense amagar-se ni fugir dels humans, perquè ja no reaccionen als estímuls de l’ambient. Altres símptomes de la malaltia inclouen problemes per respirar, pèrdua de les plomes del cap i parpelles tancades. Els ocells afectats ja no mengen i són incapaços d’engolir.
I a Catalunya?
El 3 de maig passat es va detectar i fotografiar la primera mallerenga blava amb aquests símptomes a Catalunya, concretament al municipi de Creixell (Tarragonès). La malaltia és contagiosa entre mallerengues, per això és necessari que si detecteu algun cas al vostre jardí, immediatament deixeu de donar menjar i aigua als ocells. A més, per a fer-ne un seguiment us demanem que apunteu tots els casos que trobeu al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, indicant quins símptomes heu detectat als comentaris i, si pot ser, adjuntar fotos de cada individu. En el cas dels anelladors també haureu de desinfectar les bosses col·lectores i no usar-les fins que estiguin esterilitzades, sempre que capturem mallerengues (amb símptomes o sense). Si en capturem una amb símptomes, s’han de fer fotos dels ocells afectats i també reportar-ho a ornitho.cat, a través del mòdul de mortalitat.
Com es reporta?
Per reportar la dada al mòdul de mortalitat, heu d’entrar la dada de forma normal al portal web ornitho.cat o a l’aplicació Naturalist, i clicar la casella d’animal mort o ferit. Al següent clic, se us obrirà el mòdul de mortalitat. Allí heu d’indicar "Causa natural i malaltia/paràsit". Als comentaris podeu indicar els símptomes que heu detectat. I finalment, si és possible, adjunteu fotos on es puguin apreciar els símptomes.
Gràcies a la vostra col·laboració esperem poder detectar a temps l’expansió d’aquesta malaltia infecciosa d’origen bacteriològic que afecta exclusivament les mallerengues.
Us estem molt agraïts per la vostra col·laboració,
Foto: Mallerenga blava a Creixell (Tarragonès), amb símptomes de Suttonella ornithocola (cap pelat, pestanyes tancades, immòbil, aspecte malaltís). Autora: Marina Sentís
enviat per Carles Durà i Franch
dilluns, 27. abril 2020
avinews
Com reportar mortalitat a ornitho
Gràcies al mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, quan trobeu un animal mort o ferit ho podeu enregistrar ben fàcilment al web o l'app Naturalist. Només cal que cliqueu a la casella "Animal mort o ferit" en el cas del web, o a la icona "Mortalitat/lesions" en el cas de l'app (al pas següent s'obrirà un formulari específic on poden indicar la causa exacte de la mort/lesió i altra informació rellevant).
També podeu assignar la causa de la mort a dades que ja teníeu entrades. Us animem molt a que ho feu, ja que això facilitarà molt l'ús i anàlisis d'aquesta informació. De fet, estem treballant amb el Departmanet de Territori i Sostenibilitat i el cos d'Agents Rurals per donar el màxim ús a aquestes dades.
Cal tenir present que hores d'ara ja hi ha més de 5.000 observacions d'ornitho.cat que fan referència a animals trobats morts. La majoria són de mamífers (2.388) i ocells (2.489), però també n'hi ha de la resta de grups taxonòmics (857).
L'equip d'ornitho.cat.
enviat per Gabriel Gargallo
dilluns, 13. abril 2020
avinews
Llagosta gregària: quarta observació per Catalunya!
La llagosta gregària (Schistocerca gregaria) habitualment es distribueix per Àfrica i el sud-oest d'Àsia, i té dues fases, la solitària i la gregària. Quan es dona la fase gregària pot esdevenir una plaga amb molta mobilitat i un impacte molt important sobre l'agricultura i, de fet, la que els darrers mesos està afectant l'est d'Àfrica, la península Aràbiga i fins al Pakistan, es considera la més important dels darrers 25 anys.
Ocasionalment també apareix a les illes Canàries i al sud d'Europa. A Catalunya només es coneixen 3 cites recents, totes elles al Prat de Llobregat: un mascle a Cal Nani el 31/10/1988 (Josep Maria Olmo), una femella al Parc de la Solidaritat el 12/09/2016 i un mascle al camí del Sabogal el 09/10/2017 (Diego Fernández). El passat dimarts 07/04/2020 es va fer la quarta observació coneguda, amb una femella altra vegada al Parc de la Solidaritat, el Prat de Llobregat (Diego Fernández).
Tot i tractar-se d'una espècie de molt rara aparició a Catalunya, és possible que alguns exemplars passin desapercebuts, ja que es pot confondre fàcilment amb les dues espècies de grans llagostes que son freqüents al territori, la llagosta egípcia (Anacridium aegyptium) i la llagosta migradora (Locusta migratoria/cinerascens). Per això volem animar-vos a registrar les observacions de grans llagostes que pugueu veure aquests dies als vostres balcons i jardins, acompanyant-les d'una fotografia, per esbrinar si algun altre exemplar pot haver arribat a Catalunya.
Us deixem unes imatges comparatives de les tres espècies. Són espècies grans (de 4,5 a 7 cm), totes elles de coloració molt variable, de verd a marró. A diferència de la llagosta migradora, les llagostes egípcia i gregària tenen els ulls ratllats. La gregària es distingeix de la llagosta egípcia perquè aquesta té el pronot (la part superior del tòrax, entre el cap i les ales) amb una carena angulosa ben marcada, i en canvi la gregària té la part superior aplanada.
A veure si algun observador afortunat troba un nou exemplar a casa seva!
Antaxius
Grup d’estudi dels ortòpters de Catalunya - ICHN
Fotografies: Locusta migratoria / cinerascens: Joan Estrada (esquerra), Ramon Pou (ull esquerra), Rafael Carbonell (dreta) Anacridium aegyptium: Manel Llarch (esquerra), Rafael Carbonell (dreta) Schistocerca gregaria: Adrian Pingstone - Wikimedia Commons (esquerra), Donkey Shot - Wikimedia Commons (dreta)
Observacions
Estadístiques
