L’aratinga mitrada (Psittacara mitratus) és una espècie nativa de l’Amèrica del Sud, que es va detectar en llibertat per primera vegada a Catalunya l’any 1991 a Barcelona, i que es va confirmar com a reproductora per primer cop l’any 1996. Des de llavors, l’espècie s’ha mantingut com a reproductora amb un nombre discret de parelles, i excepte reproduccions puntuals a les ciutats de Girona i Terrassa, ho ha fet només a la ciutat de Barcelona.

Les observacions registrades a Ornitho.cat mostren un patró similar, amb observacions acumulades a l’àrea metropolitana de Barcelona i algunes dades puntuals en altres sectors (com el Tarragonès, Garraf, Maresme i Baix Ebre) en el període entre 2009 i 2022. No obstant, durant el que portem de 2023, el nombre d’observacions d’estols (generalment formats per algunes desenes d’exemplars) ha augmentat de forma considerable a l’est del Vallès Oriental, i del Maresme, i ha arribat per primera vegada a la Selva. Tot i que el comportament explorador d’aquesta espècie ja és conegut, especialment fora de l’època de reproducció, és destacable que les observacions s’hagin produït a zones on fins ara l’espècie era molt escassa o directament inexistent. Cal remarcar que no sembla que l’espècie estigui expandint la seva àrea de reproducció o augmentant la seva població, sinó que simplement s’observa amb més regularitat a zones on no hi apareixia abans. A banda del seu plomatge característic, és una espècie molt fàcil de detectar pel reclam, que emet a gran volum i regularment, especialment quan es troba en grans estols.

D’altra banda, el leiòtrix bec-roig (Leiothrix lutea) és una espècie nativa del sud-est asiàtic que es va començar a detectar a Catalunya a principis dels anys 1990 a Collserola, on va establir una població reproductora abundant. Ja ben entrats els 2000, el leiòtrix va expandir-se molt lentament per tot Collserola, i va arribar a l’altra banda del Llobregat i el Besòs per començar a colonitzar la Serralada Litoral. Puntualment, es van produir observacions fora de la seva zona de distribució (com la del Baix Empordà), que es podrien deure a exemplars escapats localment. L’any 2020, però, degut a l’expansió forta de la població del sud-oest de França (cara nord dels Pirineus), l’espècie es va detectat per primera vegada a la Val d’Aran. Des de llavors, el nombre d’observacions al nord-oest de Catalunya ha augmentat de forma exponencial, amb diverses observacions recollides al Pallars Sobirà, Jussà, Alt Urgell i fins i tot al Solsonès i a la Noguera. Els darrers anys, a més, la població de Collserola també sembla haver continuat amb una expansió lenta, apareixent a més zones del Vallès i també a parcs urbans de Barcelona. Tot i tenir un plomatge molt vistós, el leiòtrix bec-roig sol trobar-se amagat a la vegetació i és important familiaritzar-se amb el seu cant i reclam per a poder-lo detectar.

Per tal de poder seguir recollint dades sobre les expansions poblacionals d’aquestes espècies, demanem a tots els col·laboradors i col·laboradores que pengin les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad i que aportin tanta informació com sigui possible (nombre d’individus, comportament, hàbitat...), especialment quan es tracti de dades fora de les zones habituals de distribució. Trobareu els mapes d'aquestes espècies al menú de l'esquerra, on destaquem sempre algunes espècies. Un millor coneixement sobre aquestes espècies també permetrà valorar millor els seus impactes: és ben sabut que les espècies exòtiques són un dels majors problemes per a la biodiversitat a escala global.

Font de dades: ornitho.cat, ornitho.ad i Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 2015-2018. Fotografies de la infografia extretes d’ornitho.cat.

L'equip d'Ornitho.cat

Mentre preparem una actualització taxonòmica de tot el portal, que passarà a seguir la llista taxonòmica de referència de l’IOC World Bird List, aquest cap de setmana s’ha incorporat un canvi destacable al Ornitho.cat i Ornitho.ad: la major part de les espècies del gènere Sylvia passen al gènere Curruca (només es mantenen igual el tallarol de casquet Sylvia atricapilla i el tallarol gros Sylvia borin).

Properament convertirem totes les dades que fins ara estaven entrades com a Sylvia cantillans a Curruca iberiae, seguint les recomanacions taxonòmiques esmentades. També actualitzarem totes les dades històriques de picots verds Picus viridis i les canviarem a Picus sharpei.

Per tal que la vostra app NaturaList apliqui els mateixos canvis, recordeu que és important que la vostra llista d’espècies sigui la del portal Ornitho.cat. Ho podeu revisar seleccionant el menú de l’esquerra, a “Preferències”, a “Llista d’espècies” i entrant a “Llista d’espècies d’un lloc web de referència”, on cal seleccionar "www.ornitho.cat".

Aquells usuaris i usuàries que utilitzeu els noms científics per entrar les vostres observacions al portal, recordeu-vos que ara caldrà fer servir el gènere Curruca!

L'equip d'ornitho.cat i ornitho.ad

És hora d'anunciar el primer guanyador mensual de la Cursa Ornitho Swarovski de 2023!

El guanyador d'aquest mes és

Jaume Compañó

Felicitats!!

Has guanyat un val de 50€ per a la botiga Oryx i, el que és encara millor, has entrat en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Vols tenir l'oportunitat de guanyar grans premis com aquests? Aleshores participa en la Cursa Ornitho Swarovski del 2023! Simplement entra llistes completes a Ornitho.cat. Com més observacions facis, més oportunitats tindràs de guanyar.

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les les bases explicades! 

A finals de gener, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), van fer una marató de validacions per a desencallar un nombre important d’observacions en procés de validació. Aquesta jornada va ser presencial i va durar tot el dia.

Durant el dia (i també alguns dies posteriors), es van poder validar amb èxit 985 observacions pendents de validar a Ornitho. Moltes d’aquestes dades havien quedat pendents després de l’entrada en bloc d’observacions provinents de projectes comarcals de ciència ciutadana, però una part important també eren degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ajuden els validadors a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que algunes de les observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció o més informació respecte d’altres observacions. No obstant, encara van quedar observacions pendents de validar, com són les de la majoria d’espècies del gènere Ophrys i algunes del gènere Epipactis, que s’aniran revisant properament.

Moltes gràcies a tots els observadors i observadores per la participació amb les vostres observacions d'orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Ornitho.ad mostra una dinàmica participativa ascendent però encara té marge per seguir creixent.

Andorra Recerca + Innovació ha fet balanç de la participació i els resultats obtinguts del portal ORNITHO.AD el 2022. Va entrar en funcionament a Andorra el 2016 amb certa discreció als cercles naturalistes andorrans, però en destaca un augment de participació cada vegada major, que aquest 2022 ha quedat representat per 49 usuaris únics, que han contribuït amb un total de 7.459 observacions faunístiques diferents, un valor quasi el 9% superior del que va ser l’any anterior.

Tot i aquest augment de la participació, la comparativa amb territoris de l’entorn, segueix veient-se que Andorra podria tenir marge de creixement, sobretot pel que fa al nombre d’usuaris.

En aquest sentit l’AR+I ha treballat una col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) per tal que els usuaris andorrans puguin participar en els concursos que s’organitzen amb la col·laboració d’Swarovski, als cursos de la institució catalana i puguin gaudir de la mateixa informació que els usuaris del portal germà: www.ornitho.cat.

Els dos portals participen del mateix sistema intern. A Europa hi ha més de 10 països que formen part del mateix sistema, i l’agrupació de tota la informació fa que sorgeixin resultats més grans, com l’estudi de migracions d’ocells a Europa (www.eurobirdportal.org), l’actualització en temps real de la presència de certs animals, l’estudi de la fenologia de les espècies..., entre altres aplicacions.

Recentment s’han registrat al portal diverses observacions d’ànecs canyella Tadorna ferruginea al Parc de Pedralbes de Barcelona. Aquests exemplars, conjuntament amb altres espècies presents al Parc, es troben en semi-llibertat i són exemplars procedents de captivitat. Malgrat això, quan les dades d’aquestes espècies s’entren al portal, queden registrats de forma automàtica amb l’estatus de l’espècie a Catalunya, que és el de raresa en el cas de l’espècie esmentada.

En els casos en els que es coneix que en una zona concreta s’hi troben exemplars procedents de captivitat, les observacions d’individus en aquelles localitats es canviaran directament a la categoria d’espècie “al·lòctona” per tal de poder diferenciar aquests registres de la resta de dades d’exemplars aparentment salvatges. Agrairem la col·laboració dels usuaris d’Ornitho reportant comentaris a les seves observacions que puguin indicar que l’origen dels exemplars és domèstic (ja sigui pel comportament observat, per la presència d’anelles de color, entre d’altres).

Amb les observacions entrades aquests dies al mateix Parc de Pedralbes de Barcelona també s’han registrat dades d’alguns híbrids de morells, principalment de morell de plomall Aythya fuligula amb altres morells, que mostren plomatges poc habituals que poden fer pensar en altres espècies. Al no poder determinar quins híbrids són amb seguretat, una bona forma d’entrar-los és com a Aythya sp. x Aythya sp. (Aythya no identificats).

A Catalunya hi ha diversos punts on es poden observar anàtids en semi-llibertat, especialment en parcs urbans. Un altre cas ben conegut des de fa anys és el de l’oca de galta blanca Branta leucopsis a Balaguer. Aquestes dades, malgrat ser d’exemplars d’origen domèstic, són igualment importants de registrar al portal (especialment si s’està efectuant una llista completa de la zona), ja que poden aportar informació addicional sobre les dinàmiques d’aquests individus en semi-llibertat, que puntualment poden interaccionar amb poblacions salvatges, o escapar-se i establir poblacions assilvestrades. Un bon exemple de com les dades d’Ornitho poden servir per a millorar el coneixement d’aquestes espècies i el seu impacte i establiment a Catalunya són els textos que es troben al darrer Atles dels ocells nidificants de Catalunya, on s’analitzen les dades d’oca domèstica, oca cigne, ànec mut, ànec mandarí i ànec domèstic; a més de diverses altres espècies exòtiques.

Imatge de Paco Torres, al Parc de Pedralbes (Barcelona).

L'equip d'Ornitho

Swarovski Optik, la botiga Oryx i el portal Ornitho s'uneixen un any més per portar-vos la cursa Ornitho-Swarovski.

A partir del dia 1 de gener de 2023 comença la cursa que s'allargarà fins al mes de setembre.

Recordeu els requisits per participar: 

• Fer llistes completes a Ornitho o a l'app NaturaList d'almenys 30 minuts.
• Les llistes han d'estar fetes a Cayalunya o a Andorra.

Mecànica:

• Cada llista completa diària és un "tiquet" per aconseguir el premi. Com més dies feu llistes completes, més possibilitats teniu d'obtenir el premi.
• Les llistes completes han d'estar entrades a Ornitho entre l'1 de gener i finals de setembre de 2023.

Premis:

• Tenim 9 vals de 50€ per a la botiga Oryx. Totes les llistes entrades entre el primer i el darrer dia de cada mes, optaran al val cortesia d'Oryx. A més, el guanyador mensual, optarà al premi absolut.

Premi absolut:

• Uns prismàtics Swarovski Optik EL 10x42 que se sortejaran entre els 9 guanyadors mensuals. 

Bon any i bona cursa per a tothom!

La darrera setmana s’han produït diferents observacions de papallona monarca Danaus plexippus al Delta de l’Ebre que constitueixen una possible entrada des de l’Àfrica d’aquesta espècie. A més, s’han produït també algunes observacions a les Illes Balears confirmades els mateixos dies. L’espècie té poblacions locals a la zona del Magreb, i la situació climatològica actual ha anat acompanyada de una entrada de pols sahariana que n’hauria pogut afavorir la migració. La monarca es diferencia molt bé de la papallona tigre Danaus chrissypus, ja que és molt més grossa i presenta venes negres engruixides característiques a les ales. Ambdues poden compartir hàbitat i plantes nutrícies, i la papallona tigre ha esdevingut una espècie comuna a zones litorals com el Delta de l’Ebre al setembre i octubre, fruit d’onades migratòries.

Recentment hem actualitzat la taxonomia de dos grups d'espècies a Ornitho.cat i Ornitho.ad:

Picots verds

Actualment es considera que existeixen dues espècies de picot verd a Europa, el picot verd ibèric Picus sharpei i el picot verd eurasiàtic Picus viridis. Les dues espècies mostren diferències morfològiques (e.g. la cara gris en el picot verd ibèric, en comptes de negra) i de veu. A Catalunya hi trobem el picot verd ibèric, que és l'únic present al vessant sud dels Pirineus.

Inicialement a Ornitho es tractaven com a subespècie, però recentment hem revisat la taxonomia i ara apareixen com a espècie. Ara cal entrar les observacions de picot verd a Ornitho.cat i Ornitho.ad com a picot verd ibèric Picus sharpei. Tot i això, encara hi ha moltes observacions antigues a Ornitho com a picot verd eurasiàtic Picus viridis. Properament corregirem aquestes dades; mentrestant, tingueu present en les vostres consultes que fan referència a picot verd ibèric.

Musaranyes d'aigua

Fins fa poc es considerava que a Catalunya hi vivien dues espècies de musaranya d'aigua: la musaranya d'aigua mediterrània Neomys anomalus i la musaranya d'aigua eurasiàtica (o pirinenca) Neomys fodiens. Fa pocs anys es va descobrir que la musaranya d'aigua mediterrània són en realitat dues espècies, la musaranya d'aigua ibèrica Neomys anomalus i la musaranya d'aigua europea Neomys milleri. Quasi totes les observacions catalanes de musaranya d'aigua mediterrània corresponen a l'europea Neomys milleri, i de fet no va ser fins l'any passat que es va comprovar la presència de la musaranya d'aigua ibèrica Neomys anomalus a Catalunya, a la Conca de Barberà. Hem actualitzat la taxonomia d'Ornitho.cat i Ornitho.ad de les musaranyes d'aigua d'acord a aquests nous coneixements. Podeu trobar més informació a aquest enllaç.

Fotografia: Picot verd ibèric (Jordi Comellas)

Amb 357 tàxons presents, que inclouen 58 endemismes, la diversitat dels mol·luscs continentals de Catalunya i Andorra és destacable. Els mol·luscs són presents en els medis terrestres i aquàtics, també n’hi ha d’amfibis, i la seva abundància els fa de fàcil observació. Des d'avui ja podem registrar les nostres troballes de mol·luscs continentals a Ornitho.cat i Ornitho.ad, i us volem animar a aportar les vostres observacions de camp: les vostres dades ajudaran molt a incrementar el coneixement de la distribució i l'ecologia dels cargols, llimacs i bivalves al nostre país, un coneixement essencial per tal de millorar-ne la conservació i gestió.

Moltes gràcies a l’Associació Catalana de Malacologia pel seu interès en promoure l’observació de mol·luscs a través d’Ornitho.cat i Ornitho.ad! Els membres de l’ACM estaran al càrrec d’aquest grup taxonòmic al portal i de la revisió de les observacions.

Observació i identificació dels mol·luscs continentals

La correcta identificació dels mol·luscs no sempre és una tasca fàcil; per això us demanem que adjunteu sempre alguna fotografia que mostri la conquilla i/o l’animal observat en diverses posicions (com a les fotografies d'exemple d'aquesta notícia). No us oblideu, en el cas dels cargols, que es vegi bé l’obertura de la conquilla, on hi rauen una bona part dels caràcters distintius.

Hi ha disponibles alguns recursos web per tal d’ajudar-vos a identificar mol·luscs. Us recomanem l’aplicació cargols.online (https://cargols.online/), que inclou més de seixanta cargols comuns a Catalunya, i la web mollusc@t (http://www.molluscat.com/), de l’Associació Catalana de Malacologia, on trobareu accés a la revista Spira que publica l'associació. També podeu recórrer al llibre Caracoles y Babosas de la península Ibérica y Baleares (Ed. Omega), amb imatges que us ajudaran molt.

Com amb la resta de grups de fauna i flora, és important vetllar per no malmetre l’hàbitat on localitzeu els mol·luscs i evitar la recol·lecció d’animals vius.

Esperem les vostres observacions, quantes més millor!