Ens trobem en plena època de migració i les pluges i ventades dels darrers dies han provocat la sedimentació de molts ocells migradors a Catalunya. Entre d’altres, la cuereta groga Motacilla flava és una espècie molt abundant, relativament fàcil de detectar i sovint molt atractiva pel col·lectiu ornitològic per la seva gran variabilitat fenotípica, que respon a diferents poblacions i subespècies. En aquesta entrada ens referim només a exemplars mascles, que presenten plomatges més característics.

De tant en tant, al repassar estols de cueretes grogues, és possible observar algun exemplar amb el cap (aparentment) de color negre. Sovint, aquests individus són associats amb rapidesa a la subespècie balcànica (Motacilla flava feldegg), degut a que és l’única que sembla que pot mostrar aquest caràcter. Tanmateix, cal tenir present, en primer lloc, que feldegg és una subespècie molt rara a la Península Ibèrica i, en segon lloc, que hi ha algunes cueretes grogues escandinaves (Motacilla flava thunbergi) que poden resultar molt semblants a les balcàniques en aquest sentit.

La subespècie thunbergi és ben abundant en pas a Catalunya, amb un pic destacat a finals d’abril i principis de maig. Aquest tàxon es distribueix principalment pel nord de Fennoscàndia i cap a l’est, fet pel qual és una subespècie amb un pas lleugerament més tardà que la resta. Així, els mascles de thunbergi poden aparentar tenir el cap molt negre en determinades condicions d’observació (cel ennuvolat, capvespre, plomatge moll, a molta distància…). Tot i que en condicions neutres es pot observar com thunbergi presenta el clatell gris, la separació d’aquests dos tàxons pot ser més difícil del que podria semblar.

Per aquest motiu, davant un possible candidat a feldegg, recomanem el següent:

•⁠  ⁠Observar pacientment la part posterior del cap per comprovar si presenta zones grises. En aquest cas, es tractarà amb tota probabilitat de thunbergi.

•⁠  ⁠Fer el major nombre de fotos possible, si es pot, des de diferents angles i condicions de llum, mantenint sempre una distància amb el grup de cueretes que eviti molèsties.

•⁠  ⁠Enregistrar el so amb el telèfon mòbil o una gravadora. El reclam pot ser essencial per a una correcta identificacióde feldegg, en funcióde les condicions de la observació.

Si un cop observats els caràcters clau seguiu sense poder assignar un exemplar a una determinada subespècie, demanem entrar la dada amb el tàxon genèric (cuereta groga – Motacilla flava).

Per últim, en cas de observar una candidata a feldegg, us animem a enviar el registre al Comité de Rarezas (rarezas.seo@gmail.com) per al seu estudi.

Moltes gràcies per la col·laboració amb Ornitho.cat i bones observacions d’ocells en migració!

A sobre: dues imatges d'una thunbergi amb el cap força fosc. Fixeu-vos amb el clatell!

Foto de Joan Goy, 27 d'abril de 2021.

A sota: exemplar de feldegg, amb el cap completament negre, amb un "tall" força clar entre el negre i el dors.

Foto de David Castellano, 3 d'abril de 2021.

Ja tenim el tercer guanyador de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats per:

Miquel Casas Morral

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Poc més d'un mes des de l’inici de la temporada CBMS i veiem enguany efectes de la sequera i les pluges recents alhora. La verdeta d’ull blanc Callophrys rubi (primera foto) fa una generació anual i enguany els comptatges són molt baixos, amb el que probablement serà un crac poblacional. Les larves que l'any passat es desenvolupaven durant l'abril van trobar-se la vegetació en un estat inesperadament sec i poques van arribar a crisalidar (fa una sola generació i passa l'estiu-tardor i hivern com a crisàlide). En canvi la blanca de la col Pieris brassicae (segona foto) explota la bonança fent múltiples generacions i aquest març n' hi ha hagut moltes!

Altres papallones univoltines que hibernen com a pupa mostren davallades semblants, com la blaveta de la farigola Pseudophilotes panoptes (foto del final) la verdeta d’ull ros Callophrys avis.

La blaveta de la farigola P.panoptes és una especialista primaveral. Petita, de mobilitat reduïda, i en regressió. A partir dels Pirineus i enllà és substituïda per la del serpoll Pseudophilotes baton. Busqueu la de la farigola en timonedes mediterrànies, ara és el millor moment!!

Imatges i text de @catalanbms

Durant les darreres setmanes hem rebut comentaris de diversos usuaris d’Ornitho.cat que han tingut problemes per a sincronitzar  observacions des de l’app NaturaList. El problema es deu a un error en la localització precisa d’alguna de les dades de la llista, que fa que malgrat les dades es pengin al sistema, no es mostrin al portal Ornitho.cat o Ornitho.ad directament.

A la propera actualització de l’aplicació ja s’han efectuat les millores que corregeixen aquest error, i tan aviat com s’actualitzi la nova versió el problema hauria de desaparèixer. Demanem disculpes als usuaris que us ha passat!

Totes les dades que s’entren al sistema Ornitho van a parar a una gran base de dades a la que tots els usuaris i usuàries teniu accés a través del web data.biolovision.net (utilitzant el mateix usuari i contrasenya que amb el portal Ornitho). Allà podeu consultar totes les observacions que teniu entrades al sistema, ja sigui a Catalunya o a altres llocs.

Aquelles persones que sospiteu haver tingut aquest problema amb alguna llista, podeu comprovar-ho mirant la web de data.biolovision.net, buscant el dia que vau entrar la llista i comprovant si al mapa us surten totes les localitzacions a Catalunya o si hi surt alguna dada mal posicionada (normalment, l’error fa que aparegui un punt a l’Àfrica, que és el que fa que la llista no es mostri a Catalunya). Si us ha passat, si us plau comuniqueu-nos-ho al correu (ornitho@ornitologia.org o marc.illa@ornitologia.org). Estem treballant per a que les vostres dades es puguin recuperar i incorporar directament a Ornitho.cat de nou, però us n’informarem en breu.

Moltes gràcies per la col·laboració! 

Ja tenim el segon guanyador de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats per:

Jordi Dalmau i Ausàs

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Ja tenim el primer guanyador de la desena cursa Ornitho-Swarovski.

Moltes felicitats per:

Miguel Àngel Benedicto Calpe

S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!

Al portal Ornitho llistes hi trobareu les bases explicades! 

Durant aquests primers dies de l'any hem detectat alguns problemes amb el portal OrnithoLlistes, sobretot pel que fa a les estadístiques dels rànquings. Estem treballant per restablir el funcionament normal del portal el més aviat possible. Agraïm a tots els usuaris i usuàries que ens han comunicat les anomalies per tal de poder-les solucionar com abans millor!

Paral·lelament, Ornitho.cat i Ornitho.ad (conjuntament amb la major part dels altres portals de la Família Ornitho) estem realitzant una actualització taxonòmica que adaptarà totes les espècies d'ocells a la taxonomia proposada per l'IOC World Bird List. Properament penjarem una notícia detallant els canvis. Això pot fer que si entreu les observacions emprant el nom científic us pugui costar trobar alguna espècie els propers dies. Recordeu que per tal de mantenir l'app NaturaList ben sincronitzada cal actualitzar la llista d'espècies (aquí expliquem com es fa si no ho heu fet encara). També, per a qualsevol dubte podeu contactar-nos a ornitho@ornitologia.org o marc.illa@ornitologia.org.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Us heu adonat que aquesta tardor la major part dels mosquiters comuns fan reclams poc habituals?

A l’hivern, la vocalització de contacte —reclam— del mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és de les més escoltades i ben conegudes arreu del país. Aquest reclam, que podria ser transcrit com a ‘tuuit’, genera un espectrograma amb una línia corba ascendent entre 2500 i 4700 Hz (Fig 1). 

D’altra banda, alguns hiverns ens arriben mosquiters comuns que emeten un reclam del tot diferent que causa, a vegades, més d’un maldecap a l’hora d’identificar l’espècie que el fa. Aquest reclam no tan habitual i que és, en certa manera, irruptiu —hi ha hiverns que se sent força i d’altres que no en sentirem cap—, va ser molt comú la tardor/hivern de 2017 i ho està sent també aquest any. El seu espectrograma sembla una V invertida i acústicament es caracteritza per una ràpida pujada seguida d’una també ràpida baixada entre 3000 i 6000 Hz, i es sol transcriure com a 'sweeoo'.

Hi ha almenys un parell de teories sobre per què aquests mosquiters fan aquest reclam i, sobretot, per què alguns hiverns n’hi ha força i d’altres ben pocs o cap. 

- La primera vindria a dir que alguns anys ens arriben mosquiters d’alguna zona remota de l’Àsia, que no sabem quina és, on els mosquiters, ras i curt, fan aquestes vocalitzacions.

- La segona, una mica més versemblant, però encara no de tot satisfactòria, explica que els mosquiters que fan aquest ‘sweeoo’ són exemplars joves que tenen un reclam encara no del tot madur i que, a causa d’una temporada de cria tardana, ens arriben amb unes vocalitzacions encara poc desenvolupades.

El que sí que sembla clar, tanmateix, és que els mosquiters comuns juvenils, en un primer estadi d’aprenentatge, l’usen. En qualsevol cas, sigui quina sigui la raó d’aquest reclam, cal tenir-lo ben present per no confondre’l amb un mosquiter de doble ratlla o amb un mosquiter ibèric – que és el primer que pensem quan veiem un mosquiter “tipus collybita” emetent una vocalització amb la que no estem familiaritzats.

Fig 1: Vocalització típica enregistrada pel Lluís Casilari el dia 15 de desembre de 2022 a Sant Quirze del Vallès.

Podeu sentir l’àudio en aquest enllaç: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=8766281

Fig 2: Vocalitzacions tipus ‘sweeoo’ enregistrades pel Jordi Calvet el dia 30 de setembre de 2023 a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Podeu sentir l’àudio en aquest enllaç: https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=54&id=9505332

Us animem a gravar exemplars d'aquesta espècie i penjar els sons a Ornitho o a plataformes com xeno-canto.org, que permetin seguir estudiant aquest fenomen encara prou misteriós.

Per a més informació, podeu llegir:

- https://birdsoundsblog.blogspot.com/2017/04/201617-sweeoo-winter.html

- Lindholm, A. (2014). Occurrence of the alternative call of Common Chiffchaff in Finland and Estonia. Calluta 6.

Foto adjunta de Lluís Vilamajó.

Acabem d’estrenar una nova eina a OrnithoLlistes: a partir d’ara, es poden configurar les estadístiques (tant de les espècies com els rànquings d’observadors) per visualitzar les dades només d’Andorra (des del 2009 fins ara). Trobareu els filtres a la part superior del web, tal com us indiquem a la imatge.

Gràcies a aquesta millora, ara es podran consultar les estadístiques per tots els anys anteriors (fins ara només es veien les de l’any en curs), i també es podran seleccionar per només Andorra o per les diferents comarques de Catalunya. Això ens permet visualitzar la fenologia i els patrons d’aparició de les espècies no només en el conjunt de Catalunya i Andorra, sinó també a nivell de comarca o en qualsevol dels anys.

Cal recordar que OrnithoLlistes, com el seu nom indica, utilitza únicament les dades registrades en format de llistes completes per mostrar la freqüència d’observació de cada espècie en períodes o àrees concretes. Per això, cal tenir present que els patrons que es mostren en els gràfics de freqüència d’observació es poden veure afectats pel nombre de llistes completes disponibles pel període i l’àrea escollits, i poden mostrar biaixos a mesura que es redueix l’àmbit geogràfic, mentre que a nivell de tot Catalunya mostren molt bé el patró fenològic general de les espècies.

Esperem, doncs, que trobeu aquesta eina molt útil amb la nova resolució geogràfica i temporal, i que us animi a seguir contribuint amb les llistes completes i fer aquesta eina encara més potent!

Els darrers dies s'ha observat una bona entrada de lluers a Catalunya, amb observacions ben repartides per tot el territori. Com sempre, el portal Ornithollistes (a partir de les dades entrades en format de llistes completes) ens permet veure molt bé el que estem observant, comparat amb l'any anterior i la  mitjana històrica. També hem activat el mapa de consulta ràpida al menú de l'esquerra, pel tal que pugueu seguir més ràpidament com evolucionen les observacions d'aquesta espècie. 

Alguns anys, com per exemple el mateix 2022, la tardor va ser força bona però la hivernada no va destacar especialment. Serà un hivern bo de lluers, o la majoria només estan de pas? Seguiu col·laborant entrant les vostres observacions per tal de respondre-ho!