L’agost és un dels moments més emocionants per gaudir del pas migratori de la cigonya blanca (Ciconia ciconia) per Catalunya. Durant aquestes setmanes, milers d’ocells es desplacen cap al sud i molts travessaran el territori català en el seu gran viatge cap a les zones d’hivernada. És un espectacle que podem observar des de molts indrets i en què qualsevol observació por aportar informació molt valuosa pel coneixement de la seva migració.

Estol de cigonyes en migració sobre el cel de Fontajau, Girona. Fotografia de Joan Ramon Santasusana.  

Un viatge de milers de quilòmetres

La cigonya blanca és una gran especialista del vol planant. Per desplaçar-se durant la migració aprofita corrents tèrmiques ascendents que es formen sobre terra: guanya altura sense gairebé batre les ales i després planegen fins trobar una nova tèrmica. Aquesta estratègia li permet desplaçar-se llargues distàncies amb un cost energètic relativament baix. No obstant, comporta que la migració només la realitzen durant el dia, i quan arriba el capvespre han de buscar un punt on passar la nit.

A finals d’estiu, moltes cigonyes europees emprenen el viatge cap al sud. Les poblacions de l’Europa occidental i central segueixen principalment la ruta occidental, que les porta a través de la península Ibèrica fins l’estret de Gibraltar. Des d’allà travessen cap al nord d’Àfrica i continuen el seu periple fins les zones d’hivernada, sovint a la regió del Sahel i altres àrees de l’Àfrica subsahariana. Altres individus, però, es quedaran a passar l’hivern a la península Ibèrica, algunes també a Catalunya mateix.

Localitzacions de cigonya blanca obtingudes mitjançant seguiment amb dispositius GPS entre el 2012 i el 2018. Es mostren en color blau els exemplars marcats a Espanya (53 exemplars) i en vermell els marcats a Centreeuropa (26 exemplars). Els cercles mostren la localització dels nius de les aus marcades. Extret de Bécares et al. 2019.

Degut a la barrera geogràfica que suposen els Pirineus, el pas migratori per Catalunya és molt important, ja que molts estols accedeixen a la península Ibèrica per l’Empordà. Seguidament, existeix un gran corredor migratori a través de la Catalunya Central, on solen migrar principalment en direcció a Osona, Bages i cap al Segrià, Garrigues i terres de l’Ebre. No obstant, podem gaudir de grans concentracions d’exemplars en grups que poden arribar a ser molt nombrosos a pràcticament qualsevol punt del territori.

Com dèiem, les cigonyes en migració volen durant el dia quan les condicions meteorològiques són favorables. És per això que durant episodis de mal temps i tempestes, aquests grups, de desenes o fins i tot centenars d’individus, sovint es veuen obligats a interrompre el seu viatge i esperar que es recuperin les condicions òptimes per reprendre la seva migració. De la mateixa manera, quan arriba el vespre, els estols busquen un lloc on dormir i acaben escollint sovint zones urbanes com a punts de parada. Aquests estols són especialment regulars en punts de la Catalunya Central, seguint la ruta que hem esmentat prèviament. És durant aquests dies quan els nostres camps i pobles, s’omplen d’una estampa singular: cada estructura, cada camp i cada racó es tenyeixen de blanc i negre amb centenars d’exemplars que fan una pausa en el seu llarg viatge per descansar i refugiar-se.

Estol de cigonyes aturades a un camp de Bellver de la Cerdanya. Fotografia de Antón M. Dunyó.  

Qualsevol estructura pot ser un bon posader. Fotografia de Ramon Prat a Taradell, Osona.

Aquest mes, us animem a mirar al cel, gaudir del pas de les cigonyes i enregistrar totes les observacions a Ornitho.cat. Les dades aportades per tots els observadors i observadores permeten conèixer millor quan, on i en quina quantitat es produeix la migració de l’espècie a Catalunya.

Un pas més enllà: quan una observació pot explicar una història

Entre totes les cigonyes que veurem aquest agost, algunes portaran anelles de PVC de lectura a distància. Aquestes marques incorporen un codi alfanumèric que podem llegir amb prismàtics, telescopi o càmera fotogràfica, sense necessitat de capturar l’ocell. Cada lectura pot convertir-se en una dada especialment interessant, ja que ens permet reconstruir part de la seva història i dels seus moviments i enregistrar els grans desplaçaments que realitzen els individus. Per això, si observeu una cigonya amb una anella de PVC, us animem també a que intenteu llegir-ne el codi i a que introduïu la dada a marquesespecials.cat. El portal ja acumula més de 25.000 observacions de cigonya blanca gràcies a la feina feta per molts voluntaris i voluntàries en els darrers anys!

És important anotar amb cura tots els caràcters que es puguin identificar, així com la localitat, la data i l’hora d’observació, a més del color i la posició de l’anella. La lectura a distància requereix paciència: no cal forçar la situació ni acostar-se excessivament als ocells. Una fotografia pot ser de gran ajuda per confirmar posteriorment la inscripció.

En el moment d’entrar la dada al portal de marques especials, és important que seguiu les instruccions per poder registrar la dada correctament. Si es tracta d’una cigonya que ja disposa d’un historial previ, podreu visualitzar-ho un cop registrada la vostra observació, però si és una cigonya que encara no s’havia detectat no tindrà dades fins que la informació es tramiti.

La tipologia d’anelles més habitual, com veieu a la imatge de sota, són les anelles octogonals negres. Aquestes anelles porten un codi de tres lletres que és indicador del país d’anellament, i un codi de 5 dígits en vertical que és l’identificador de cada exemplar. Gràcies al remitent, sabrem l’origen dels exemplars ja des del moment de l’observació (DER, DEW, DER = Alemanya, HES = Suïssa, AUW = Àustria, NLA = Països Baixos, ESC = Catalunya, entre d’altres).

Lectura d’una anella de PVC d’Alemanya a Manresa. Fotografia de Oriol Oms.

La cara fosca de la migració

Malauradament, la cerca de punts alts on passar la nit sol acabar generant problemes molt greus per les cigonyes. Alguns dels elements alts més destacats dels nostres paisatges són torres de línies elèctriques, que comporten un greu perill per aquests ocells. Moltes d’elles estan construïdes amb estructures “perilloses”, en les que si un ocell (especialment un de gran, com una cigonya o un rapinyaire) fa contacte amb dos elements, s’electrocuta greument i en molts casos mor. Desgraciadament, quan es produeixen grans concentracions de cigonyes prop de zones urbanes, els punts de descans més segurs (com poden ser campanars o altres edificis alts, arbres grans, etc.) s’omplen ràpidament, fent que altres individus s’hagin de desplaçar a punts menys segurs. En molts casos, les torres de les línies elèctriques també són ocupades i es produeixen molts casos d’electrocucions, pràcticament cada setmana. Per aquest motiu, és molt important que si localitzeu alguna cigonya morta, registreu la dada al mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i, alhora, truqueu al Cos d’Agents Rurals o al 112 per notificar la incidència.

La migració és un fenomen immens, però el seu coneixement es construeix a partir de moltes observacions petites: una cigonya que travessa el cel del nostre poble, un estol que s’atura en un camp, unes quantes aus que guanyen altura sobre una carena o una anella de PVC que aconseguim llegir amb el telescopi. Amb cada observació contribuïm a resseguir aquest extraordinari viatge i a entendre una mica millor la vida d’aquestes gran viatgeres.

La migració ja està en marxa i la teva observació també en pot formar part!

Amb l'arribada de la segona meitat de l'estiu, el cel de Catalunya comença a oferir un espectacle que sovint passa desapercebut. Els crits aguts i els vols vertiginosos dels falciots que durant tota la primavera i l'estiu ens han acompanyat al cel, sobre pobles i ciutats, són especialment intensos durant aquests dies, coincidint amb la formació de les primeres concentracions premigratòries (Fig.1). Aquestes agrupacions anuncien la proximitat de la migració postnupcial, que conduirà l'espècie fins a les àrees d'hivernada de l'Àfrica subsahariana.

Figura 1. Estol de falciots negres. Preludi de la migració postnupcial.

La fenologia del falciot negre (Apus apus) és una de les més comprimides entre els ocells reproductors del nostre territori. Els primers exemplars arriben habitualment a Catalunya a principis d'abril, i durant aquest mes i principis de maig els reproductors s'aniran establint a les zones de cria, ocupant amb una gran fidelitat les mateixes cavitats on han criat en temporades anteriors. En poc més de tres mesos duen a terme tot el cicle reproductor: estableixen el territori, formen parella, ponen els ous, alimenten els polls i marxen de nou cap a les zones d'hivernada a l'Àfrica, sovint fins i tot abans que els pollets hagin començat a volar! Sí, els "abandonen" al niu, ja que els alimenten fins assolir pesos molt superiors al dels adults i els poden deixar uns dies per acabar de créixer. Per això, entre mitjans i finals de juliol es produeix un "buidat" massiu dels adults de falciots que sentíem cridant els matins i tardes d'estiu, però encara veurem alguns falciots ben bé fins a finals d'agost (la majoria dels joves de l'any que comencen a volar) (Fig. 2).

Figura 2. Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Ornithollistes.

Els falciots són una de les espècies més adaptades a la vida a l'aire. Malgrat la seva semblança amb les orenetes, no hi estan estretament emparentats. Les seves ales llargues i en forma de falç, el cos aerodinàmic i unes potes molt curtes són el resultat d'una evolució especialitzada que li permet passar pràcticament tota la vida volant. A l'aire caça insectes, beu aprofitant la superfície de basses o rius, recull material per construir el niu i fins i tot és capaç de dormir durant el vol, alternant períodes de descans mentre ascendeix a grans altituds. 

Una de les curiositats més sorprenents d'aquesta espècie té com a protagonistes els joves nascuts aquest mateix estiu (Fig. 3). Quan abandonen el niu per primera vegada, ho fan amb totes les habilitats necessàries per sobreviure volant. I, el més extraordinari, és que no tornaran a tocar terra fins que visitin les colònies de cria per buscar un lloc adequat per nidificar (cosa que no faran fins al cap d'uns anys).

Figura 3. Polls de falciot negre al niu.

Aquest estil de vida tan singular converteix el falciot en un dels ocells més fascinants de la fauna europea. Per això, mentre observem els darrers vols sobre els nostres pobles i ciutats, val la pena recordar que aquests crits estridents que anuncien el final de l'estiu no tornaran a sentir-se fins a la primavera vinent. Els falciots emprenen ara un viatge extraordinari que els portarà a travessar la Mediterrània, el desert del Sàhara i bona part del continent africà (Fig. 4) abans de tornar, puntuals com cada any, a ocupar els mateixos nius i omplir de nou el cel de Catalunya amb el seu vol inconfusible.

Figura 4. Trajectòries migratòries dels falciots. (A) Trajectòries migratòries de tardor per a 6 individus on els cercles omplerts representen posicions mitjanes de períodes de 3 dies i els cercles grocs omplerts representen períodes en els que els ocells es quedaven 2 dies o més dies a la mateixa zona. Les línies de punts indiquen la manca de dades al voltant de l'equinocci de tardor. (B) Trajectòries migratòries de primavera per als mateixos ocells que a (A). Extret de Åkesson et al. 2012.

Aquest any 2026, s'està duent a terme el cens nacional de gavià argentat (Larus michahellis), coordinat per SEO/Birdlife.

L'últim cens general d'aquesta espècie va tenir lloc entre el 2007 i el 2009 i des de llavors les seves poblacions han mostrat un fort declivi, especialment a les costes del nord peninsular.

Tot i que moltes de les principals colònies de Catalunya es troben a illes, illots i penya-segats, una part de la població catalana nidifica en zones urbanes, principalment en teulades d’edificis. Aquesta reproducció més urbana es dona principalment a diverses ciutats de la costa, però també a zones de l’interior, com per exemple a Osona.

Degut a la complexitat de localitzar i poder censar bé les poblacions urbanes, des de l'ICO sol·licitem la participació de tothom per registrar dades d’exemplars reproductors en edificis a qualsevol zona urbana de Catalunya a través d’Ornitho.cat (ja sigui des de l’aplicació NaturaList o directament des del web).

És molt important que les dades que s’entrin portin associat un codi Atles, utilitzant principalment els que fan referència a nidificació segura (C) (nius amb ocells covant, nius amb polls, pollets volanders, etc.).

Moltes gràcies per la col·laboració!

Durant el cap de setmana, els nostres servidors es van sobrecarregar inesperadament i com a resultat, l'aplicació NaturaList no es va poder connectar temporalment als servidors. L'equip de desenvolupament de Biolovision ja ha pres mesures per resoldre el problema, però és possible que les observacions de NaturaList triguin temps (en alguns casos, més de 24 hores) a aparèixer a ornitho.cat / ad.

Si us plau, no introduïu les dades dues vegades. Doneu temps al sistema perquè es recuperi.

Podeu continuar registrant i enviant observacions a través de NaturaList. No es perdrà cap dada, simplement pot trigar una mica a estar disponibles a ornitho.cat / ad.

Gràcies per la paciència,

Per qui no la conegui, el Gran paó de nit (Saturnia pyri) és ni més ni menys que la papallona (i l’insecte) més gran d’Europa!

Es tracta d’una papallona nocturna de la família Saturniidae pròpia d’Europa meridional i nord d’Àfrica, que pot arribar a assolir els 20 cm d’envergadura (Fig.1). 

Figura 1.Comparativa de la gran mida que pot assolir el gran paó de nit (Saturnia pyri).

A priori, sent tan gran, podria semblar una espècie fàcil de veure... però quantes vegades has tingut la sort de creuar-te amb algun exemplar? La realitat és que el nombre de registres de gran paó de nit és més baix del que podíem pensar en un principi (Fig.2), i això te relació amb el seu cicle vital: La Saturnia pyri es caracteritza per tenir una sola generació a l'any (espècie univoltina) amb un cicle vital de fase larvària llarga i una fase adulta molt breu (els adults viuen 1 setmana!).

Quan és la millor època per intentar veure un adult de Saturnia pyri?

Els adults volen del final de març fins a juny, i com veieu a la següent imatge creada amb dades del portal ornitho.cat entre mitjans d’abril i maig es quan es produeix el pic d’observacions (Fig.2). Una curiositat ecològica d’aquesta espècie és que com els adults viuen tant pocs dies (~1 setmana) durant aquest període no s’alimenten i són incapaços de libar nèctar, per tant tota l’energia que tenen la van obtenir exclusivament durant la seva fase d’eruga. La única funció de la fase adulta és la reproducció i la femella d’aquesta espècie emet feromones que atrauen mascles des de distàncies enormes, que poden superar els 15km!

Figura 2. Nombre de dades de l’espècie agrupades per setmana, dels darrers 10 anys acumulats.

Es distribueix homogèniament per tota Catalunya?

El seu hàbitat són camps i boscos esclarissats fins a 2.000 m (Fig. 3). Les erugues del gran paó de nit són molt polífagues, tot i que tenen una clara preferència per les fulles d’arbres fruiters com ametllers, pereres i pomeres, també utilitzen altres espècies d’arbres com freixes i salzes.

Figura 3. Distribució de les observacions de l’espècie a Catalunya classificat per comarques i rang de distribució altitudinal.

Si t’ha agradat tota aquesta informació recorda que totes aquestes dades les pots consultar tu mateix/a a l’apartat “Estadístiques de les espècies -- Informació per espècie” d’ornitho.cat i ornitho.ad!

A l’inici d’aquesta primavera, concretament el cap de setmana de l’11-12 d’abril, vam viure al litoral mediterrani una arribada primerenca de mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), que tot i no ser excepcional com irrupcions d’anys anterior, ens serveix per posar sobre la taula un canvi latent i progressiu a la freqüència d’aparició d’aquesta espècie a casa nostra.

El mosquiter xiulaire era considerat fins fa no molt una espècie escassa, present de manera puntual durant irrupcions primaverals degut a fortes llevantades (vent de l’est), però... continua sent així?

Per on migra el mosquiter xiulaire?

El mosquiter xiulaire, presenta una migració que segueix el sentit d’un rellotge. Durant la migració postnupcial (tardor), la població europea creua el Mediterrani principalment per Itàlia i el mar Egeu, seguint un ruta marcadament oriental. És per això, per exemple, que per nosaltres és un migrador de tardor molt rar. Per contra, el patró és diferent durant el pas prenupcial (primavera) (Fig.1), quan realitzen una migració molt més occidental, mentre fan servir Itàlia com a eix central. Aquest patró es pot visualitzar molt fàcilment al visor de l’EBP (Euro Bird Portal) gràcies a l'activitat de milers d'observadors d'aus voluntaris que envien les seves observacions a plataformes sòcies del portal, com és el cas d’ornitho.cat.

Figura 1.Comparativa del patró de migració del mosquiter xiulaire entre tardor (postnupcial) i primavera (prenupcial) generat a partir del visor de l'Europe Bird Portal.

Aquesta diferència en l’estratègia de migració provoca que els mesos d’abril i maig siguin el període amb major probabilitats per gaudir d’aquesta espècie a Catalunya.

L’enregistrament de les nostres observacions en llistes completes ens permeten esbrinar canvis en el patró i l’abundància del pas d’exemplars, com es mostra a la següent figura, on de manera molt clara queda reflectida la irrupció que hem viscut a mitjans d’abril, alhora que observem cert avançament temporal d’aquesta entrada (Fig.2).

Figura 2.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie.

Gràcies a projectes d’anellament com el Piccole Isole i a la presa de mesures biomètriques (especialment la longitud de la tercera primària - P3), també sabem que existeix una migració diferencial per sexes! (Fig. 3). Al igual que passa amb altres espècies migradores de llarga distància com el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), els mascles (més grans) són els primers en començar la migració, des de meitat de març fins la segona meitat d’abril, mentre que les femelles (més petites) migren principalment des de meitat d’abril endavant. Es desconeix si les causes són degudes a que els mascles abandonen abans les zones d’hivernada o a que migren més ràpid.

Figura 3.Variació temporal de la longitud de la tercera primària dels exemplars capturats segons l’estació d’anellament dins del projecte Piccole Isole.

Un altre patró més interessant que es comença a percebre al camp està relacionat amb la freqüència d’aparició del mosquiter xiulaire al litoral mediterrani, que com observem al gràfic a continuació sembla anar regularitzant-se progressivament (Fig. 4). Passant de ser un migrador molt escàs a convertint-se en un migrador relativament regular any rere any.

Figura 4.Evolució del nombre d’anellaments enregistrats a l’illa de l’Aire (Balears) (punts verds) durant el període 1995 – 2025. La gràfica mostra una línia de tendència ajustada amb una polinòmica de grau 2.

Què pot estar provocant l’aparent augment de la seva abundància al Mediterrani ibèric? (Fig.5)

Els efectes del vent sobre la ruta migratòria dels ocells es troben ben descrits amb nombrosos exemples. A casa nostra, les llevantades durant la primavera (sovint associades a pluges i temporals marítims) són una causa important d'arribades d'ocells al nostre territori, i una via destacada per fer arribar espècies menys presents a la nostra zona (per exemple, espècies que migren amb major abundància al Mediterrani central o oriental).

Un estudi realitzat amb dades d’anellament del projecte Piccole Isole, que va analitzar una línia temporal de 15 anys (1993-2007) va trobar una relació positiva entre els dies de bones arribades d'aquesta espècie i els vents de l'est registrats el dia anterior. Així doncs, si l'espècie cada vegada apareix més a la nostra zona, vol dir que també està augmentant la freqüència de les llevantades?

De la mateixa manera que parlem de l'efecte dels vents sobre la barrera biogeogràfica que suposa el mar, caldria tenir en compte l'efecte dels mateixos vents (de llevant) que podrien donar-se durant el creuament del desert del Sàhara (una barrera geogràfica encara més gran). Així, les llevantades no només podrien tenir efecte de forma directa (desviant ocells que migrarien des d'Algèria o Tunísia cap a Itàlia i que acaben a Catalunya), sinó que hi podria haver situacions que afavorissin un desplaçament de migradors cap a l'oest (per exemple, desviant-los cap al Marroc, i posteriorment cap a la península Ibèrica). Primer, però, caldria definir bé les zones d’hivernada del mosquiter xiulaire. Com en moltes altres espècies, la distribució en el període de no reproducció a l’Àfrica és poc coneguda, tot i que es està descrit que aquesta espècie es troba principalment a la selva tropical del golf de Guinea i a l’Àfrica Central. D'entrada, doncs, és una espècie que hiverna i migra principalment pel centre d'Àfrica, i per això, a priori, era més escàs per la nostra zona.  Actualment, no tenim evidència que s’hagi produït un augment de llevantades ni sobre el Mediterrani ni sobre el desert, així que malgrat que forts episodis de vent poden ser encara un motiu pel qual s’observin més individus a Catalunya, sembla que hi ha un cert canvi de fons que provoca que l’espècie aparegui amb més regularitat (i que caldria estudiar amb més detall).

Finalment, una altra possible hipòtesi podria ser un canvi de les seves àrees d’hivernada, amb més exemplars hivernant cap a zones més occidentals, que en una ruta directa cap a les zones de reproducció passarien pel nostre eix. Malauradament, es disposa de molt poca informació fina sobre l'abundància a les diferents zones d’hivernada, i per tant totes aquestes preguntes han de romandre obertes.

Figura 5.Esquema resum de les possibles causes que poden afectar una major arribada del mosquiter xiulaire a la península i balears. Mapa modificat a partir de Tøttrup, Pedersen & Thorup, 2018, que mostra la migració de tardor d’un exemplar marcat amb un geolocalitzador a Dinamarca. Les posicions són aproximades (calculades a partir de les dades de llum -especialment la durada del dia- recollides per l’aparell). Els colors de cada punt es corresponen a diferents mesos, tal i com mostra la llegenda.

El que sí tenim clar es que us animem a tots i totes a sortir al camp a continuar gaudint de la primavera! I us animem a que enregistreu les vostres observacions en forma de llista completa per així poder plasmar els canvis en la fenologia de les espècies i les irrupcions puntuals de fenòmens concrets!

El proper dilluns dia 20 d'abril, a partir de les 20:00h, els portals Ornitho.cat i Ornitho.ad no estaran disponibles temporalment fins al matí següent.

Els treballs de manteniment, necessaris per millorar el funcionament del sistema, afecten també tots els altres portals de "l'Ornitho Family" i a la sincronització de les dades mitjançant l'aplicació NaturaList. És per això que recomanem que, si vols sincronitzar dades des de l'aplicació, ho facis abans del dia 20 a les 20:00, o que esperis a que el sistema torni a estar operatiu a partir del dia següent. Això és essencial per evitar possibles problemes amb la sincronització d'aquestes dades. A més, desaconsellem que intenteu reinstal·lar l'aplicació, ja que la generació d'una nova constrasenya no serà possible durant els treballs de manteniment.

Moltes gràcies per la comprensió!

Aprofitem per agrair a tot l'equip de Biolovision, que treballen de forma incansable per mantenir el sistema operatiu i d'alta qualitat.

Com cada any en aquestes dates, entre mitjans de març i finals d’abril (Fig. 1), té lloc a les aigües del Mediterrani un dels fenòmens més espectaculars pels que tenim la sort de gaudir dels ocells a la franja litoral del país: la migració prenupcial de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).

El seu nom és encertat, ja que es tracta de l’espècie de gavina més petita del món! Durant la reproducció té una distribució boreal, entre la península escandinava fins al centre de Rússia i el nord de Kazakhstan. Es considera una de les espècies de gavina més pelàgiques durant els períodes de migració i hivernada. Això vol dir que passa els hiverns principalment mar endins, concretament al llarg de l’oceà Atlàntic, des del Canal de la Mànega fins al nord d’Àfrica, i també al mar Mediterrani i, de forma més escassa, al mar Bàltic i al mar Negre. Tot i que el seu caràcter pelàgic fa que sigui més difícil de veure durant els mesos d’hivern, la cosa canvia durant la migració primaveral, quan es pot gaudir d’ella a en grans quantitats, de vegades milers, des de diferents punts de la costa catalana.

Figura 1.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Onithollistes.

On puc gaudir de la migració de la gavina menuda a la costa catalana?

En dies bons i en especial amb vent de llevant, qualsevol punt de la costa pot ser un bon lloc per observar gavines menudes en migració (entre principis de març i finals d’abril). Però si volem augmentar les probabilitats d’encertar amb el lloc, recomanem visitar especialment els punts més productius de la nostra costa (Fig.2), que és on troben més menjar: la punta del cap de Creus, el cap de Begur, el delta de la Tordera, el delta del Llobregat, Garraf, el cap de Salou i el delta de l’Ebre.

Figura 2.Ubicació dels millors punts de la costa catalana per gaudir de la migració de gavines menudes. Els punts grocs representen totes les observacions de gavines menudes enregistrades al portal ornitho.cat entre el període del 15 de març – 1 de maig de 2025. A la imatge també s'aprecien els canons submarins.

Què tenen d’especial aquests punts?

La clau està en que són punts d’alta producció d’aliment i això genera que moltes aus marines pelàgiques es concentrin per alimentar-se. En el cas del cap de Creus, el cap de Begur i el delta de la Tordera, aquesta productivitat ve propiciada per la presència de gran canons submarins a prop de la costa. El canó de cap de Creus (1.400 m de profunditat) a 5km de la punta de cap de Creus, el canó de Palamós (2.200 m de profunditat) a 3km del cap de Begur i el canó de Blanes (2.000 m de profunditat) a 5km de la costa del delta de la Tordera.

La productivitat davant el delta del Llobregat i el Garraf és una combinació de l’estretament de la plataforma continental (12 km) i de la presència del canal de Foix (800 m de profunditat), que afavoreix la canalització i transport de sediments des de la plataforma cap a zones més profundes.

Finalment, l’interès del cap de Salou està influït pel trànsit marítim de vaixells pesquers entre el port de Cambrils i el port de Tarragona, juntament amb la influència de la proximitat del delta de l’Ebre; ecosistema únic i ric que, en si mateix, ja és un bon punt d’atracció d’aus marines cap a la línia de la costa.

Trucs per identificar i datar la gavina menuda

La gavina menuda presenta una estructura molt compacta i un vol molt característic que recorda als fumarells. A grans trets podem dir que veurem un ocell amb ales molt rodones i amb un batec d’ales ràpid i elegant que genera la impressió de flotabilitat. Quan s’alimenten, poden generar grans agrupacions de “puntets blancs” mar endins que s’arremolinen i es paren a l’aire com un ratpenat mentre piquen aliment de la superfície. Moltes vegades associades a la presència de tonyines, però rarament s’associa a d’altres espècies de gavines en migració.

Durant els nostres avistaments podem trobar-nos amb gavines menudes de diferents classes d’edat i, per tant, amb diferents plomatges. Cadascun d’ells amb trets distintius que ajuden a diferenciar-les d’altres gavines de mida semblant com la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) o la capnegra (Ichthyaetus melanocephalus).

Per una banda els adults tenen les parts superiors d’un gris clar llis homogeni, i mostren el revers de les ales negre, perfilat per tot un marge blanc (les puntes de totes les plomes de vol). El exemplars joves de l’any anterior (2n any calendari o 1r hivern), per contra, mostren un patró en W fosca a l’esquena molt distintiu, les ales per sota són blanques i presenten una banda terminal negra a la cua. També podem trobar-nos amb un tercer plomatge intermedi entre els exemplars més joves i els adults: serien els individus de tercer any calendari o segons hiverns, que llueixen pràcticament com els adults, però els delata la presència de puntes negres a les primàries externes (Figs. 3 i 4). 

Figura 3.Diferències entre els plomatges d’adult i 1r hivern de la gavina menuda.

Figura 4.Individus de gavina menuda de diferents edats (1r hivern, 2n hivern i adult) alimentant-se junt amb tonyines.

Les gavines menudes i el Seguiment d’Aus Marines (SAM)

La migració de la gavina menuda ja està en plena ebullició! I el darrer dissabte 4 d’abril els nostres companys Oriol Clarabuch i Albert Cama ja van gaudir d’un total de 13.137 gavines menudes alimentant-se i migrant davant la punta del Cap de Creus durant un cens realitzat al matí de 7:30 a 15:30 h. Podeu consultar la llista d’espècies completa a aquest enllaç d’ornitho.

El nombre d’exemplars registrat va ser especialment destacat, segurament afavorit per les condicions d’encara forta tramuntana. La quantitat d’exemplars detectats en pas és molt considerable, especialment tenint en compte que la gavina menuda és una espècie que es troba en clara regressió (amb una davallada constant de la població reproductora que arriba al 30%) (BirdLife International).

Us animem a tots i totes a apropar-vos al mar i enregistrar les vostres observacions al portal d’ornitho.cat, i us animem a gaudir dels ocells marins en companyia d’altres ornitòlegs i ornitòlogues el segon dissabte de cada més amb els membres de la família SAM (Seguiment d’Aus Marines), que el proper dissabte 11 d’abril realitzaran el seguiment als diferents punts estratègics al llarg de tota la costa catalana! Us hi esperem!

Un estudi recent publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia analitza el potencial de les observacions regulars d’ocells de jardí a ornitho.cat per descriure i interpretar l'estat de salut dels ocells en hàbitats urbans, investigar les causes de mortalitat i identificar els factors de risc per poder facilitar mesures de mitigació d’aquests.

El treball es basa en dades recollides en el marc de fonts d'informació sobre l'estat de salut dels ocells de jardí, com les comunicacions directes als autors, ingressos d’ocells en centres de recuperació i les observacions d’ocells reportats a traves del mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, en què gràcies a la participació ciutadana es registren la presència i abundància d'ocells amb algun tipus d'afectació. 

A partir d’aquestes dades, les autores avaluen la capacitat d’aquests programes per detectar canvis en les poblacions, analitzant patrons temporals i variabilitat regional. Una resposta ràpida, bon retorn als observadors i una difusió constant al llarg del temps van ser clau per garantir la participació ciutadana.

Entre els resultats, es van detectar brots de la malaltia de Newcastle/ Orthoavulavirus 1 (NDV) i casos aïllats de salmonel·losi, micobacteriosi, coligranulomatosi, sarna knemidocòptica, pneumònia fúngica i septicèmia. Altres troballes rellevants van incloure nefropatia, quists de plomes, hiperparatiroïdisme nutricional, infestacions per paparres, infeccions per hemosporidis, endoparasitosi (trematodes, nematodes, cestodes i coccidis) i anomalies del bec. A part d'altres causes de mortalitat com col·lisions en vidres, atropellaments o depredacions. 

El coneixement de les causes de mortalitat és una eina molt important per la conservació, ja que permet identificar punts febles per determinades espècies, i poder actuar-hi en conseqüència si així es considera oportú. En aquest sentit, encara avui hi ha pocs sistemes d'informació regular sobre les malalties d'ocells comuns (o ocells de jardí), que són la base per entendre les dinàmiques d'aquestes i els impactes que poden generar sobre l'avifauna.

És per això que aquest treball és molt interessant i obre la porta a millorar aquests sistemes de gestió de la informació a partir de les observacions recollides per la ciutadania, i s'emfatitza la importància de crear i mantenir infraestructures de recollida i gestió de dades que permetin integrar les observacions de voluntaris amb la recerca científica. En aquest context, plataformes com ornitho.cat faciliten aquesta integració i contribueixen a generar sèries de dades útils per a la recerca i la conservació.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Com enregistrar observacions d'animals morts, ferits o malalts

Qualsevol persona pot contribuir a aquest tipus de projectes aportant les seves observacions d’ocells. A través d’ornitho.cat, és possible registrar cites de manera senzilla i contribuir a generar coneixement científic útil per a la conservació.Només cal marcar la casella "Animal mort o ferit" i omplir el formulari del mòdul de mortalitat, ja sigui entrant la dada des del web o des de l'app NaturaList. Les dades d'ornitho.cat estan directament lligades les administracions pertinents que treballen les dades localment i permeten donar una resposta molt ràpida. A més, el mòdul de mortalitat permet estandarditzar la manera de recollir les dades de mortalitat. Pots revisar aquests tutorials:

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del web.

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del NaturaList.