Com cada any en aquestes dates, entre mitjans de març i finals d’abril (Fig. 1), té lloc a les aigües del Mediterrani un dels fenòmens més espectaculars pels que tenim la sort de gaudir dels ocells a la franja litoral del país: la migració prenupcial de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus).

El seu nom és encertat, ja que es tracta de l’espècie de gavina més petita del món! Durant la reproducció té una distribució boreal, entre la península escandinava fins al centre de Rússia i el nord de Kazakhstan. Es considera una de les espècies de gavina més pelàgiques durant els períodes de migració i hivernada. Això vol dir que passa els hiverns principalment mar endins, concretament al llarg de l’oceà Atlàntic, des del Canal de la Mànega fins al nord d’Àfrica, i també al mar Mediterrani i, de forma més escassa, al mar Bàltic i al mar Negre. Tot i que el seu caràcter pelàgic fa que sigui més difícil de veure durant els mesos d’hivern, la cosa canvia durant la migració primaveral, quan es pot gaudir d’ella a en grans quantitats, de vegades milers, des de diferents punts de la costa catalana.

Figura 1.Evolució de la freqüència d’observació de l’espècie (% de llistes completes d’ornitho.cat que contenen l’espècie) al llarg de l’any. Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de l’espècie. Font: Onithollistes.

On puc gaudir de la migració de la gavina menuda a la costa catalana?

En dies bons i en especial amb vent de llevant, qualsevol punt de la costa pot ser un bon lloc per observar gavines menudes en migració (entre principis de març i finals d’abril). Però si volem augmentar les probabilitats d’encertar amb el lloc, recomanem visitar especialment els punts més productius de la nostra costa (Fig.2), que és on troben més menjar: la punta del cap de Creus, el cap de Begur, el delta de la Tordera, el delta del Llobregat, Garraf, el cap de Salou i el delta de l’Ebre.

Figura 2.Ubicació dels millors punts de la costa catalana per gaudir de la migració de gavines menudes. Els punts grocs representen totes les observacions de gavines menudes enregistrades al portal ornitho.cat entre el període del 15 de març – 1 de maig de 2025. A la imatge també s'aprecien els canons submarins.

Què tenen d’especial aquests punts?

La clau està en que són punts d’alta producció d’aliment i això genera que moltes aus marines pelàgiques es concentrin per alimentar-se. En el cas del cap de Creus, el cap de Begur i el delta de la Tordera, aquesta productivitat ve propiciada per la presència de gran canons submarins a prop de la costa. El canó de cap de Creus (1.400 m de profunditat) a 5km de la punta de cap de Creus, el canó de Palamós (2.200 m de profunditat) a 3km del cap de Begur i el canó de Blanes (2.000 m de profunditat) a 5km de la costa del delta de la Tordera.

La productivitat davant el delta del Llobregat i el Garraf és una combinació de l’estretament de la plataforma continental (12 km) i de la presència del canal de Foix (800 m de profunditat), que afavoreix la canalització i transport de sediments des de la plataforma cap a zones més profundes.

Finalment, l’interès del cap de Salou està influït pel trànsit marítim de vaixells pesquers entre el port de Cambrils i el port de Tarragona, juntament amb la influència de la proximitat del delta de l’Ebre; ecosistema únic i ric que, en si mateix, ja és un bon punt d’atracció d’aus marines cap a la línia de la costa.

Trucs per identificar i datar la gavina menuda

La gavina menuda presenta una estructura molt compacta i un vol molt característic que recorda als fumarells. A grans trets podem dir que veurem un ocell amb ales molt rodones i amb un batec d’ales ràpid i elegant que genera la impressió de flotabilitat. Quan s’alimenten, poden generar grans agrupacions de “puntets blancs” mar endins que s’arremolinen i es paren a l’aire com un ratpenat mentre piquen aliment de la superfície. Moltes vegades associades a la presència de tonyines, però rarament s’associa a d’altres espècies de gavines en migració.

Durant els nostres avistaments podem trobar-nos amb gavines menudes de diferents classes d’edat i, per tant, amb diferents plomatges. Cadascun d’ells amb trets distintius que ajuden a diferenciar-les d’altres gavines de mida semblant com la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) o la capnegra (Ichthyaetus melanocephalus).

Per una banda els adults tenen les parts superiors d’un gris clar llis homogeni, i mostren el revers de les ales negre, perfilat per tot un marge blanc (les puntes de totes les plomes de vol). El exemplars joves de l’any anterior (2n any calendari o 1r hivern), per contra, mostren un patró en W fosca a l’esquena molt distintiu, les ales per sota són blanques i presenten una banda terminal negra a la cua. També podem trobar-nos amb un tercer plomatge intermedi entre els exemplars més joves i els adults: serien els individus de tercer any calendari o segons hiverns, que llueixen pràcticament com els adults, però els delata la presència de puntes negres a les primàries externes (Figs. 3 i 4). 

Figura 3.Diferències entre els plomatges d’adult i 1r hivern de la gavina menuda.

Figura 4.Individus de gavina menuda de diferents edats (1r hivern, 2n hivern i adult) alimentant-se junt amb tonyines.

Les gavines menudes i el Seguiment d’Aus Marines (SAM)

La migració de la gavina menuda ja està en plena ebullició! I el darrer dissabte 4 d’abril els nostres companys Oriol Clarabuch i Albert Cama ja van gaudir d’un total de 13.137 gavines menudes alimentant-se i migrant davant la punta del Cap de Creus durant un cens realitzat al matí de 7:30 a 15:30 h. Podeu consultar la llista d’espècies completa a aquest enllaç d’ornitho.

El nombre d’exemplars registrat va ser especialment destacat, segurament afavorit per les condicions d’encara forta tramuntana. La quantitat d’exemplars detectats en pas és molt considerable, especialment tenint en compte que la gavina menuda és una espècie que es troba en clara regressió (amb una davallada constant de la població reproductora que arriba al 30%) (BirdLife International).

Us animem a tots i totes a apropar-vos al mar i enregistrar les vostres observacions al portal d’ornitho.cat, i us animem a gaudir dels ocells marins en companyia d’altres ornitòlegs i ornitòlogues el segon dissabte de cada més amb els membres de la família SAM (Seguiment d’Aus Marines), que el proper dissabte 11 d’abril realitzaran el seguiment als diferents punts estratègics al llarg de tota la costa catalana! Us hi esperem!

Un estudi recent publicat a la Revista Catalana d’Ornitologia analitza el potencial de les observacions regulars d’ocells de jardí a ornitho.cat per descriure i interpretar l'estat de salut dels ocells en hàbitats urbans, investigar les causes de mortalitat i identificar els factors de risc per poder facilitar mesures de mitigació d’aquests.

El treball es basa en dades recollides en el marc de fonts d'informació sobre l'estat de salut dels ocells de jardí, com les comunicacions directes als autors, ingressos d’ocells en centres de recuperació i les observacions d’ocells reportats a traves del mòdul de mortalitat d'ornitho.cat, en què gràcies a la participació ciutadana es registren la presència i abundància d'ocells amb algun tipus d'afectació. 

A partir d’aquestes dades, les autores avaluen la capacitat d’aquests programes per detectar canvis en les poblacions, analitzant patrons temporals i variabilitat regional. Una resposta ràpida, bon retorn als observadors i una difusió constant al llarg del temps van ser clau per garantir la participació ciutadana.

Entre els resultats, es van detectar brots de la malaltia de Newcastle/ Orthoavulavirus 1 (NDV) i casos aïllats de salmonel·losi, micobacteriosi, coligranulomatosi, sarna knemidocòptica, pneumònia fúngica i septicèmia. Altres troballes rellevants van incloure nefropatia, quists de plomes, hiperparatiroïdisme nutricional, infestacions per paparres, infeccions per hemosporidis, endoparasitosi (trematodes, nematodes, cestodes i coccidis) i anomalies del bec. A part d'altres causes de mortalitat com col·lisions en vidres, atropellaments o depredacions. 

El coneixement de les causes de mortalitat és una eina molt important per la conservació, ja que permet identificar punts febles per determinades espècies, i poder actuar-hi en conseqüència si així es considera oportú. En aquest sentit, encara avui hi ha pocs sistemes d'informació regular sobre les malalties d'ocells comuns (o ocells de jardí), que són la base per entendre les dinàmiques d'aquestes i els impactes que poden generar sobre l'avifauna.

És per això que aquest treball és molt interessant i obre la porta a millorar aquests sistemes de gestió de la informació a partir de les observacions recollides per la ciutadania, i s'emfatitza la importància de crear i mantenir infraestructures de recollida i gestió de dades que permetin integrar les observacions de voluntaris amb la recerca científica. En aquest context, plataformes com ornitho.cat faciliten aquesta integració i contribueixen a generar sèries de dades útils per a la recerca i la conservació.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Com enregistrar observacions d'animals morts, ferits o malalts

Qualsevol persona pot contribuir a aquest tipus de projectes aportant les seves observacions d’ocells. A través d’ornitho.cat, és possible registrar cites de manera senzilla i contribuir a generar coneixement científic útil per a la conservació.Només cal marcar la casella "Animal mort o ferit" i omplir el formulari del mòdul de mortalitat, ja sigui entrant la dada des del web o des de l'app NaturaList. Les dades d'ornitho.cat estan directament lligades les administracions pertinents que treballen les dades localment i permeten donar una resposta molt ràpida. A més, el mòdul de mortalitat permet estandarditzar la manera de recollir les dades de mortalitat. Pots revisar aquests tutorials:

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del web.

- Tutorial per entrar dades de mortalitat des del NaturaList.

El dissabte 7 de febrer, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), vam fer, per quart any consecutiu, una marató de validacions d’un dia sencer, per tal de desencallar observacions en procés de validació i fer una revisió general de les observacions introduïdes al portal.

Durant la jornada i també durant les setmanes posteriors, es van realitzar unes 140 validacions, ja sigui per confirmar observacions, demanar més informació (sovint fotografies) o informar d’observacions d’identificació errònia, demanant canvi en el nom de l’espècie. Es van desencallar més de 100 observacions que les que ja estaven en procés de validació, i d’altres s’hi van afegir fruit de la detecció d’identificacions dubtoses per a les quals s’ha iniciat un procés de validació nou. Actualment, però, encara hi ha més de 400 observacions en procés de validació; una part d’elles pendents d’alguna acció (canvi d’espècie o aportació de més informació) per part de les persones autores de les observacions, i una altra, encara pendent de la revisió per part de l’equip del GOC – ICHN.

Sovint aquestes observacions per validar són degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ens ajuden a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció, com l’aportació de fotografies o de més informació respecte d’altres observacions. Tot i això, encara van quedar força observacions pendents de validar, ja que ens vam focalitzar sobretot en els gèneres Dactylorhiza i Epipactis, d’identificació complexa i que no havíem pogut revisar tan a fons l’any passat. També vam revisar parcialment altres gèneres com Anacamptis, Ophrys o Platanthera, i mirarem d’anar avançant amb les espècies pendents.

Aquestes maratons de validació presencials ens són molt útils per desencallar moltes validacions pendents en poc temps, però també per poder compartir punts de vista sobre el procés de validació i sobre les identificacions de taxons complexos. Per tant, la voluntat és seguir realitzant aquestes maratons, per compartir coneixement i opinions entre les persones validadores i, alhora, millorar la qualitat de les dades d’orquídies del portal Ornitho.cat.

Però això no seria possible sense les contribucions de tots els observadors i observadores que contribuïu al portal, i als que us volem agrair la participació amb les vostres observacions d’orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

Actualment, el gripau comú (Bufo spinosus) està catalogat al Principat d’Andorra com a espècie animal “en perill d’extinció”, segons el Decret 111/2024 d’aprovació del Reglament d’espècies de fauna protegides d'Andorra. Davant d’aquesta situació, l’empresa ambiotec M&S SLU, conjuntament amb el Govern d’Andorra, estan treballant en un pla de recuperació d’aquesta espècie. 

L’objectiu principal d’aquest pla és estudiar la biologia i la història natural del gripau comú a Andorra, així com identificar les principals amenaces que afecten les seves poblacions. A partir d’aquesta informació, es pretén definir una estratègia adequada que permeti afavorir la seva recuperació, establir les actuacions necessàries per aconseguir-ho i fixar objectius i indicadors que permetin mesurar el grau de recuperació de l’espècie.

D’altra banda, els darrers anys, s’ha detectat una disminució molt important en el nombre de citacions de gripau comú a Andorra. L’ any 2008 es va constatar la presència de l’espècie en 10 quadrats Lambert de 5 x 5 km. Però entre els anys 2008 i 2017, la presència es va reduir a 5 quadrats Lambert 5 x 5km, fet que representa una disminució del 60%. Posteriorment, entre els anys 2018 i 2023, l’àrea de presència va disminuir fins a un 80% respecte a l’any 2008, ja que només es va detectar l’espècie en 2 quadrats de 5 × 5 km (Biocom, 2018). Per aquest motiu, qualsevol observació d’aquesta espècie és especialment rellevant i pot aportar informació molt valuosa per al desenvolupament d’aquest pla de recuperació.

Us animem a seguir afegint observacions de l'espècie als portals ornitho.ad i ornitho.cat!

Amb la col·laboració de tots podem contribuir a la conservació i recuperació d’aquesta espècie.

Els darrers dies han començat a aparèixer guatlles (Coturnix coturnix) per Catalunya. Si bé ocasionalment alguns exemplars es poden detectar durant l'hivern (especialment de forma molt ocasional per la plana de Lleida), la primera citació prenupcial segura d'aquest any correspon a un mascle cantant el 20 de febrer al Secà de Balaguer (Anna Varea). Des de llavors, s'han produït ja 14 observacions de 16 exemplars diferents, la majoria d'elles mascles cantant, principalment per Ponent però també a l'Alt Empordà (1 observació) i al Montsià (1 observació). 

Fixeu-vos com aquest patró també es veu molt bé a OrnithoLlistes, tot i que algunes dades d'aquest any no s'han entrat en llistes completes i, per tant, no figuren en aquest gràfic. A més, s'aprecia com també el 2025 va ser un any amb observacions primerenques de guatlla.

Fent una ullada a les dades disponibles a Ornitho.cat des de 2009, la data mitjana de la primera observació de guatlla és el 2 de març. En aquest gràfic podem veure com les primeres observacions prenupcials segures de cada any (reportades a Ornitho.cat) tenen una tendència a avançar-se, especialment durant els últims anys. Al gràfic, les línies discontínues horitzontals marquen el dia 1 de febrer (línia inferior) i el dia 1 de març (línia superior), els punts corresponen a les primeres observacions anuals (respecte la data juliana; 1 de gener = 1), i la línia de punts és la tendència del conjunt de les primeres observacions. L'any 1 correspon al 2009, i l'any 18 a 2026.

No només es tracta d'una aparent arribada més primerenca, sinó que també es nota en la quantitat de dades que es reporten. A continuació us mostrem el total d'observacions i el total d'exemplars en el període 1 de febrer-7 de març de tots els anys (2009-2026). (Cal tenir en compte que si totes les observacions són d'1 exemplar, el total d'observacions i d'exemplars coincideixen).

Aquest any 2026, les pluges regulars han facilitat que moltes zones agrícoles de secà ja tinguin una bona cobertura de cereal o altres conreus herbàcis, un dels hàbitats preferits de la guatlla. No obstant, caldria analitzar amb més detall les causes d'aquesta aparent arribada més primerenca. Mentrestant, us animem a seguir introduint les vostres dades a Ornitho.cat i Ornitho.ad!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de Màrius Domingo.

Amb aquesta notícia volem posar el focus en l'aplicació de les dades compartides a ornitho.

Actualment es troben en funcionament tres plans de recuperació d’àmbit ornitològic a Andorra: el PREPA (Pla de Recuperació dels Passeriformes Amenaçats), el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i l' STRIGA (Pla de Recuperació de l’òliba, el xot, el duc i el mussol pirinenc). El PREPA inclou les següents espècies: el capsigrany, l’oreneta comuna, el tallarol emmascarat, la tallareta cuallarga, el pela-roques, el papamosques gris, el pardal xarrec, el cruixidell i l’hortolà.

De l’execució d’aquests plans se n’encarrega l’empresa Biocom, conjuntament amb el Govern d’Andorra. Tot i així és molt important per a l'aplicació dels plans, la contribució que pugui fer la comunitat d’ornitòlegs que visita o que viu al Principat.

És per aquest motiu que demanem especial atenció a les espècies considerades, i demanar que es pengin a Ornitho o que es puguin comunicar al correu biocom@andorra.ad.

A continuació es poden consultar els principals resultats assolits fins a l’actualitat.

L’any 2025 es van dur a terme prospeccions específiques per determinar la distribució i els efectius actuals del cruixidell, l’oreneta comuna, el pardal xarrec i el capsigrany. Es van detectar 3 territoris de cruixidell (2 a la parròquia de Sant Julià de Lòria i 1 la parròquia de Canillo) i 8-9 nuclis reproductors d’oreneta comuna, amb una població reproductora global de 19 parelles (15 a la parròquia de Sant Julià de Lòria, 2 a la d’Andorra la Vella i 2 a la de la Massana). No es va poder confirmar, però, la presència de cap exemplar reproductor de pardal xarrec ni de capsigrany.

L’hivern 2025-26 s’ha estudiat per primera vegada la població hivernant de tallareta cuallarga (s’han detectat 3 nuclis, distribuïts per 6 quadrats d’1x1 km), i durant el mes de març de 2026 s’ha iniciat l’estudi de la població reproductora d’aquesta mateixa espècie.

Pel que fa al PRATVA, l’any 2025 es va corroborar la reproducció amb èxit d’una parella de trencalòs al Principat, així com dos intents de reproducció d’àliga daurada. En la data de publicació d’aquesta notícia, Andorra disposa, per primera vegada, de dos nius actius de trencalòs. Les dues parelles actualment es troben en procés d’incubació. L’any 2025 també es va calcular la disponibilitat tròfica i es va inventariar la perillositat de les línies elèctriques i els cables aeris, entre altres actuacions.

En referència a l'STRIGA, durant l’hivern 2025-26 s’han dut a terme escoltes nocturnes per a la detecció de nuclis reproductors de duc (de moment sense resultats positius), i actualment ja s’està treballant en la realització de prospeccions d’òliba i de mussol pirinenc, així com en la instal·lació de gravadores automàtiques per detectar-ne la presència.

Si voleu més informació sobre aquests plans, o si voleu participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Fotos: BIOCOM

Aquest hivern no destaca per les irrupcions de cap de les espècies típiques (pinsà mec, lluer, durbec, tord ala-roig...), però sí que és força excepcional pel que fa a les observacions de reietons (Regulus regulus), especialment en zones de terra baixa. Si bé els reietons són migradors al nord d'Europa, hi ha poques recuperacions d'ocells anellats al sud dels Pirineus (vegeu l'Atles de migració d'EURING). A Catalunya, de fet, només tenim constància d'un individu recapturat dels Alps (entre França i Suïssa). L'excepcionalitat d'aquest any es pot veure clarament al portal OrnithoLlistes, on el percentatge de llistes amb reietons és molt més alta que la mitjana: 

Si comparem els últims 5 anys (2021-2025), pel període 20 de setembre - 27 de desembre de cada any, es veu com el nombre d'observacions ha anat variant cada any, però és especialment alt aquest 2025 (més del doble que el segon millor any, i més de set vegades millor que el pitjor any). També podem veure com les observacions es troben molt més repartides per zones de terra baixa, destacant la plana de Lleida, la Catalunya Central, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i tot el litoral.

Mirant a la freqüència d'aparició per mes i any (a OrnithoLlistes), podem veure que el darrer hivern amb un augment d'observacions va ser el de 2019-2020 (al voltant d'un 6% de les llistes), i anteriorment l'hivern 2015-2016 (7% de les llistes), l'hivern 2012-2013 (6%) i l'hivern 2010-2011 (6%). Aquest desembre, el percentatge de llistes quasi arriba al 10%, sent el millor desembre registrat.

Tot i que no podem descartar que puguin arribar més exemplars del nord del Pirineu en alguns anys concrets, és possible que aquests anys d'abundància a terra baixa corresponguin a anys de bona productivitat de les poblacions pirinenques i, per tant, a moviments altitudinals.

Agraïm a totes les persones que contribueixen amb les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad, que ens permeten estudiar aquests esdeveniments. Aprofitem també per desitjar a tothom molt bones festes, molta natura i bones observacions pel 2026!!

Imatge d'Antonio Tovar.

Adaptem el canvi taxonòmic del talp, descrit per primer cop l'any 2016. Fins llavors, els exemplars ibèrics es consideraven com a talp europeu (Talpa europaea), però els estudis genètics i morfològics van demostrar que calia considerar l'existència d'altres espècies, entre elles el talp d'Aquitània (Talpa aquitanica). Aquesta nova espècie es distribueix entre el sector nord i nord-est de la península Ibèrica (des d'Astúries a Catalunya i Andorra), i també pel sud de França, on viu en zones amb sòls profunds, amb poca pendent, amb poques pedres i amb bona disponibilitat de cucs de terra.

Els estudis genètics demostren que el talp d'Aquitània està més emparentat amb el talp ibèric (Talpa occidentalis) que amb l'europeu. La morfologia externa és molt semblant entre les dues espècies, i les diferències principals es troben en la dentició.

Text adaptat de la web de la SECEM.

Imatge de Xavier Rodríguez Cervelló, d'Ornitho.cat.

Els ratpenats són un grup de mamífers molt interessant i encara força desconegut, i totes les dades que s'aporten poden ser rellevants. Les dades d'Ornitho.cat es troben directament disponibles per l'equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.ratpenats.org) i pels tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestestal de Catalunya que treballen amb aquest grup taxonòmic.

Aquest grup comporta grans dificultats d'identificació: són molt difícils de veure, i la major part dels registres identificables corresponen o a exemplars descansant durant el dia o trobats al terra (quan es poden fer fotografies que permetin la seva indetificació posterior) o a gravacions dels seus crits (que per tant disposen d'una gravació). Per tal d'aconseguir informació el més fiable possible, i tenint en compte les dificultats que poden presentar alguns tàxons en particular, a partir d'ara totes les observacions que s'entrin de ratpenats al portal Ornitho.cat quedaran marcades com a pendents de verificació per sistema. Això implica que cada vegada que entreu una dada de ratpenats rebreu un correu automàtic de validació, que us convidarà a penjar una imatge o arxiu de so. Si ja ho heu fet, l'equip de validadors revisarà la dada i potser es posarà en contacte amb vosaltres.
 

Així doncs, demanem si us plau que aporteu imatges i/o gravacions sempre que sigui possible, ja que d'altra banda les dades no es podran validar i s'hauran de deixar com a indeterminades.

Moltes gràcies per la col·laboració i bones observacions!

Imatge (de mèrit!) d'un ratpenat cuallarg, d'Enric Badosa.

Aquest any s'ha detectat una nova espècie, Orthetrum trinacria, d'origen africà i que es troba en expansió a la Península Ibèrica. S'ha descobert una població al Mirador de l'Embut, al delta de l'Ebre. Qualsevol nova observació d'aquesta espècie serà de molt interès per seguir-ne la població, i sempre que pugueu adjunteu imatges per il·lustrar la dada!

Aprofitem per explicar també que hem actualitzat els noms en castellà (en català ja els teníem al dia!) dels odonats, seguint a la llista publicada al Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.). Així doncs, en cas que utilitzeu els noms en castellà podeu trobar alguns canvis significatius!

Les dades d'odonats entrades a Ornitho.cat i Ornitho.ad aporten informació important sobre aquest grup taxonòmic. No obstant, sempre que sigui possible demanem que inclogueu imatges que acompanyin les observacions, especialment d'aquelles espècies més similars entre elles i que poden portar a confusió. Incloure imatges permet validar les observacions amb més facilitat i que puguin ser més informatives encara.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de l'Orthetrum trinacria, d'Oriol Soler.