Actualment, el gripau comú (Bufo spinosus) està catalogat al Principat d’Andorra com a espècie animal “en perill d’extinció”, segons el Decret 111/2024 d’aprovació del Reglament d’espècies de fauna protegides d'Andorra. Davant d’aquesta situació, l’empresa ambiotec M&S SLU, conjuntament amb el Govern d’Andorra, estan treballant en un pla de recuperació d’aquesta espècie. 

L’objectiu principal d’aquest pla és estudiar la biologia i la història natural del gripau comú a Andorra, així com identificar les principals amenaces que afecten les seves poblacions. A partir d’aquesta informació, es pretén definir una estratègia adequada que permeti afavorir la seva recuperació, establir les actuacions necessàries per aconseguir-ho i fixar objectius i indicadors que permetin mesurar el grau de recuperació de l’espècie.

D’altra banda, els darrers anys, s’ha detectat una disminució molt important en el nombre de citacions de gripau comú a Andorra. L’ any 2008 es va constatar la presència de l’espècie en 10 quadrats Lambert de 5 x 5 km. Però entre els anys 2008 i 2017, la presència es va reduir a 5 quadrats Lambert 5 x 5km, fet que representa una disminució del 60%. Posteriorment, entre els anys 2018 i 2023, l’àrea de presència va disminuir fins a un 80% respecte a l’any 2008, ja que només es va detectar l’espècie en 2 quadrats de 5 × 5 km (Biocom, 2018). Per aquest motiu, qualsevol observació d’aquesta espècie és especialment rellevant i pot aportar informació molt valuosa per al desenvolupament d’aquest pla de recuperació.

Us animem a seguir afegint observacions de l'espècie als portals ornitho.ad i ornitho.cat!

Amb la col·laboració de tots podem contribuir a la conservació i recuperació d’aquesta espècie.

Els darrers dies han començat a aparèixer guatlles (Coturnix coturnix) per Catalunya. Si bé ocasionalment alguns exemplars es poden detectar durant l'hivern (especialment de forma molt ocasional per la plana de Lleida), la primera citació prenupcial segura d'aquest any correspon a un mascle cantant el 20 de febrer al Secà de Balaguer (Anna Varea). Des de llavors, s'han produït ja 14 observacions de 16 exemplars diferents, la majoria d'elles mascles cantant, principalment per Ponent però també a l'Alt Empordà (1 observació) i al Montsià (1 observació). 

Fixeu-vos com aquest patró també es veu molt bé a OrnithoLlistes, tot i que algunes dades d'aquest any no s'han entrat en llistes completes i, per tant, no figuren en aquest gràfic. A més, s'aprecia com també el 2025 va ser un any amb observacions primerenques de guatlla.

Fent una ullada a les dades disponibles a Ornitho.cat des de 2009, la data mitjana de la primera observació de guatlla és el 2 de març. En aquest gràfic podem veure com les primeres observacions prenupcials segures de cada any (reportades a Ornitho.cat) tenen una tendència a avançar-se, especialment durant els últims anys. Al gràfic, les línies discontínues horitzontals marquen el dia 1 de febrer (línia inferior) i el dia 1 de març (línia superior), els punts corresponen a les primeres observacions anuals (respecte la data juliana; 1 de gener = 1), i la línia de punts és la tendència del conjunt de les primeres observacions. L'any 1 correspon al 2009, i l'any 18 a 2026.

No només es tracta d'una aparent arribada més primerenca, sinó que també es nota en la quantitat de dades que es reporten. A continuació us mostrem el total d'observacions i el total d'exemplars en el període 1 de febrer-7 de març de tots els anys (2009-2026). (Cal tenir en compte que si totes les observacions són d'1 exemplar, el total d'observacions i d'exemplars coincideixen).

Aquest any 2026, les pluges regulars han facilitat que moltes zones agrícoles de secà ja tinguin una bona cobertura de cereal o altres conreus herbàcis, un dels hàbitats preferits de la guatlla. No obstant, caldria analitzar amb més detall les causes d'aquesta aparent arribada més primerenca. Mentrestant, us animem a seguir introduint les vostres dades a Ornitho.cat i Ornitho.ad!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de Màrius Domingo.

Amb aquesta notícia volem posar el focus en l'aplicació de les dades compartides a ornitho.

Actualment es troben en funcionament tres plans de recuperació d’àmbit ornitològic a Andorra: el PREPA (Pla de Recuperació dels Passeriformes Amenaçats), el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i l' STRIGA (Pla de Recuperació de l’òliba, el xot, el duc i el mussol pirinenc). El PREPA inclou les següents espècies: el capsigrany, l’oreneta comuna, el tallarol emmascarat, la tallareta cuallarga, el pela-roques, el papamosques gris, el pardal xarrec, el cruixidell i l’hortolà.

De l’execució d’aquests plans se n’encarrega l’empresa Biocom, conjuntament amb el Govern d’Andorra. Tot i així és molt important per a l'aplicació dels plans, la contribució que pugui fer la comunitat d’ornitòlegs que visita o que viu al Principat.

És per aquest motiu que demanem especial atenció a les espècies considerades, i demanar que es pengin a Ornitho o que es puguin comunicar al correu biocom@andorra.ad.

A continuació es poden consultar els principals resultats assolits fins a l’actualitat.

L’any 2025 es van dur a terme prospeccions específiques per determinar la distribució i els efectius actuals del cruixidell, l’oreneta comuna, el pardal xarrec i el capsigrany. Es van detectar 3 territoris de cruixidell (2 a la parròquia de Sant Julià de Lòria i 1 la parròquia de Canillo) i 8-9 nuclis reproductors d’oreneta comuna, amb una població reproductora global de 19 parelles (15 a la parròquia de Sant Julià de Lòria, 2 a la d’Andorra la Vella i 2 a la de la Massana). No es va poder confirmar, però, la presència de cap exemplar reproductor de pardal xarrec ni de capsigrany.

L’hivern 2025-26 s’ha estudiat per primera vegada la població hivernant de tallareta cuallarga (s’han detectat 3 nuclis, distribuïts per 6 quadrats d’1x1 km), i durant el mes de març de 2026 s’ha iniciat l’estudi de la població reproductora d’aquesta mateixa espècie.

Pel que fa al PRATVA, l’any 2025 es va corroborar la reproducció amb èxit d’una parella de trencalòs al Principat, així com dos intents de reproducció d’àliga daurada. En la data de publicació d’aquesta notícia, Andorra disposa, per primera vegada, de dos nius actius de trencalòs. Les dues parelles actualment es troben en procés d’incubació. L’any 2025 també es va calcular la disponibilitat tròfica i es va inventariar la perillositat de les línies elèctriques i els cables aeris, entre altres actuacions.

En referència a l'STRIGA, durant l’hivern 2025-26 s’han dut a terme escoltes nocturnes per a la detecció de nuclis reproductors de duc (de moment sense resultats positius), i actualment ja s’està treballant en la realització de prospeccions d’òliba i de mussol pirinenc, així com en la instal·lació de gravadores automàtiques per detectar-ne la presència.

Si voleu més informació sobre aquests plans, o si voleu participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Fotos: BIOCOM

Aquest hivern no destaca per les irrupcions de cap de les espècies típiques (pinsà mec, lluer, durbec, tord ala-roig...), però sí que és força excepcional pel que fa a les observacions de reietons (Regulus regulus), especialment en zones de terra baixa. Si bé els reietons són migradors al nord d'Europa, hi ha poques recuperacions d'ocells anellats al sud dels Pirineus (vegeu l'Atles de migració d'EURING). A Catalunya, de fet, només tenim constància d'un individu recapturat dels Alps (entre França i Suïssa). L'excepcionalitat d'aquest any es pot veure clarament al portal OrnithoLlistes, on el percentatge de llistes amb reietons és molt més alta que la mitjana: 

Si comparem els últims 5 anys (2021-2025), pel període 20 de setembre - 27 de desembre de cada any, es veu com el nombre d'observacions ha anat variant cada any, però és especialment alt aquest 2025 (més del doble que el segon millor any, i més de set vegades millor que el pitjor any). També podem veure com les observacions es troben molt més repartides per zones de terra baixa, destacant la plana de Lleida, la Catalunya Central, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i tot el litoral.

Mirant a la freqüència d'aparició per mes i any (a OrnithoLlistes), podem veure que el darrer hivern amb un augment d'observacions va ser el de 2019-2020 (al voltant d'un 6% de les llistes), i anteriorment l'hivern 2015-2016 (7% de les llistes), l'hivern 2012-2013 (6%) i l'hivern 2010-2011 (6%). Aquest desembre, el percentatge de llistes quasi arriba al 10%, sent el millor desembre registrat.

Tot i que no podem descartar que puguin arribar més exemplars del nord del Pirineu en alguns anys concrets, és possible que aquests anys d'abundància a terra baixa corresponguin a anys de bona productivitat de les poblacions pirinenques i, per tant, a moviments altitudinals.

Agraïm a totes les persones que contribueixen amb les seves observacions a Ornitho.cat i Ornitho.ad, que ens permeten estudiar aquests esdeveniments. Aprofitem també per desitjar a tothom molt bones festes, molta natura i bones observacions pel 2026!!

Imatge d'Antonio Tovar.

Adaptem el canvi taxonòmic del talp, descrit per primer cop l'any 2016. Fins llavors, els exemplars ibèrics es consideraven com a talp europeu (Talpa europaea), però els estudis genètics i morfològics van demostrar que calia considerar l'existència d'altres espècies, entre elles el talp d'Aquitània (Talpa aquitanica). Aquesta nova espècie es distribueix entre el sector nord i nord-est de la península Ibèrica (des d'Astúries a Catalunya i Andorra), i també pel sud de França, on viu en zones amb sòls profunds, amb poca pendent, amb poques pedres i amb bona disponibilitat de cucs de terra.

Els estudis genètics demostren que el talp d'Aquitània està més emparentat amb el talp ibèric (Talpa occidentalis) que amb l'europeu. La morfologia externa és molt semblant entre les dues espècies, i les diferències principals es troben en la dentició.

Text adaptat de la web de la SECEM.

Imatge de Xavier Rodríguez Cervelló, d'Ornitho.cat.

Els ratpenats són un grup de mamífers molt interessant i encara força desconegut, i totes les dades que s'aporten poden ser rellevants. Les dades d'Ornitho.cat es troben directament disponibles per l'equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.ratpenats.org) i pels tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestestal de Catalunya que treballen amb aquest grup taxonòmic.

Aquest grup comporta grans dificultats d'identificació: són molt difícils de veure, i la major part dels registres identificables corresponen o a exemplars descansant durant el dia o trobats al terra (quan es poden fer fotografies que permetin la seva indetificació posterior) o a gravacions dels seus crits (que per tant disposen d'una gravació). Per tal d'aconseguir informació el més fiable possible, i tenint en compte les dificultats que poden presentar alguns tàxons en particular, a partir d'ara totes les observacions que s'entrin de ratpenats al portal Ornitho.cat quedaran marcades com a pendents de verificació per sistema. Això implica que cada vegada que entreu una dada de ratpenats rebreu un correu automàtic de validació, que us convidarà a penjar una imatge o arxiu de so. Si ja ho heu fet, l'equip de validadors revisarà la dada i potser es posarà en contacte amb vosaltres.
 

Així doncs, demanem si us plau que aporteu imatges i/o gravacions sempre que sigui possible, ja que d'altra banda les dades no es podran validar i s'hauran de deixar com a indeterminades.

Moltes gràcies per la col·laboració i bones observacions!

Imatge (de mèrit!) d'un ratpenat cuallarg, d'Enric Badosa.

Aquest any s'ha detectat una nova espècie, Orthetrum trinacria, d'origen africà i que es troba en expansió a la Península Ibèrica. S'ha descobert una població al Mirador de l'Embut, al delta de l'Ebre. Qualsevol nova observació d'aquesta espècie serà de molt interès per seguir-ne la població, i sempre que pugueu adjunteu imatges per il·lustrar la dada!

Aprofitem per explicar també que hem actualitzat els noms en castellà (en català ja els teníem al dia!) dels odonats, seguint a la llista publicada al Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.). Així doncs, en cas que utilitzeu els noms en castellà podeu trobar alguns canvis significatius!

Les dades d'odonats entrades a Ornitho.cat i Ornitho.ad aporten informació important sobre aquest grup taxonòmic. No obstant, sempre que sigui possible demanem que inclogueu imatges que acompanyin les observacions, especialment d'aquelles espècies més similars entre elles i que poden portar a confusió. Incloure imatges permet validar les observacions amb més facilitat i que puguin ser més informatives encara.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge de l'Orthetrum trinacria, d'Oriol Soler.

Aquests dies rebem la trista notícia d’un fort brot de grip aviar altament patogènica (HPAI) que afecta grues (Grus grus) arreu d’Europa. Els portals de ciència ciutadana tenen un paper important per la recollida de dades relacionades amb aquests episodis, des de la recollida d’observacions de les espècies afectades (que es deriven en portals com l’EuroBirdPortal i, seguidament a eines com el BirdFluRadar), com per la recollida de dades relacionades amb animals amb símptomes o morts, a través del mòdul de mortalitat d’Ornitho.cat i Ornitho.ad.

El BirdFluRadar és una eina online que combina la informació sobre els brots de grip aviar amb les observacions d’ocells recollides en temps real a Europa (a través de l’EuroBirdPortal), i que permet realitzar prediccions sobre les àrees amb risc de nous brots del virus. Aquesta eina és d’allò més important per intentar anticipar al màxim l’expansió d’aquest i establir protocols.

Els portals Ornitho d’Alemanya (ornitho.de) i de França (faune-france.org) ja han registrat milers de dades de grues mortes, que superen desenes de milers d’exemplars entre els dos països. Per exemple, a Alemanya ja s’han introduït més de 850 registres de grues mortes o ferides (en molts casos de desenes o centenars d’exemplars alhora), mentre que l’octubre del 2024 només es va registrar un sol cas d’un exemplar mort a tot el país (i no per grip aviar). A França, es va detectar una localitat amb 6.500 cadàvers fa pocs dies, i a Gallocanta també s'han detectat més de 200 exemplars morts.

El pas de grues per Catalunya s’intensifica durant el mes de novembre, així que esperem que els propers dies arribin cada cop més exemplars de camí cap a les seves zones d’hivernada, principalment a la Península Ibèrica. És molt probable que arribin exemplars malalts, i que es comencin a produir observacions d’exemplars debilitats o directament morts a diverses localitats on no és habitual observar grues.

Per això, demanem a tothom la seva col·laboració per registrar observacions de grues (en bon estat, malaltes o mortes) a Ornitho.cat /.ad, fent ús del mòdul de mortalitat quan s'escaigui. En cas de detectar una grua morta o malalta, demanem que comuniqueu la dada immediatament al Cos d’Agents Rurals (o trucant al 112) pel territori de Catalunya, i al Cos de Banders d'Andorra (telèfon 148) per Andorra, i que sobretot no toqueu l’animal.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge d’Eduard Villar

Els repicatalons (Emberiza schoeniclus) són uns dels passeriformes migradors més típics de la tardor-hivern, relacionats amb zones humides (principalment canyissars) i amb zones ruderals properes, on solen alimentar-se de llavors diverses. La subespècie nominal del repicatalons no es reprodueix a Catalunya, però es es distribueix àmpliament per Europa. A Catalunya només hi cria la subespècie whitherbyi, que es troba en perill molt crític.

A l'hivern, la subespècie nominal es desplaça més al sud, sent ben abundant a Catalunya, amb una arribada important d'exemplars durant el mes d'octubre, i quedant presents fins a principis d'abril. Aquest any, però, durant l'octubre s'han registrat molt poques dades d'aquesta espècie, un patró que es veu molt clar amb els gràfics fenològics d'OrnithoLlistes.

El repicatalons mostra una tendència poblacional negativa a Europa (dades PECBMS), i també una tendència a llarg termini negativa a Catalunya (dades SOCC), així com tendències negatives reportades en diferents parts de la seva àrea de distribució al nord d'Europa. Malgrat ser una espècie comuna a nivell europeu, alguns articles apunten a la pèrdua d'hàbitat (tant de zones humides com la pèrdua d'erms o marges de zones agrícoles, on s'alimenten de plantes ruderals principalment) com a causa important de la davallada de la supervivència d'exemplars d'aquesta espècie, que afecta la viabilitat de les poblacions. Gràcies a les recuperacions d'ocells anellats, sabem que la població hivernant a Catalunya prové principalment del centre d'Europa i del sud d'Escandinàvia, amb alguns exemplars arribant també de Finlàndia i del nord de Suècia.

Amb aquest exemple, us mostrem una vegada més com les dades recollides en portals de ciència ciutadana (en especial en format de llistes completes!, essencials per poder construir els gràfics de OrnithoLlistes) són importants per poder veure amb rapidesa canvis de patrons d'espècies "comunes". Esperem, però, que aquesta situació sigui temporal i tinguem una entrada tardana d'exemplars pròximament...

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració!

Imatge de Manuel Pineda

En els darrers anys s’ha constatat un canvi en la presència de l’arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) a l’oest d’Europa. Actualment, aquesta espècie s’observa amb regularitat a Catalunya durant els dos períodes de migració: a la primavera (de finals de març a mitjans de maig) i a la tardor (de finals d’agost a mitjan novembre). També s’ha detectat de manera ocasional durant l’hivern, sobretot a la península Ibèrica, tot i que en un nombre molt reduït d’exemplars.

A Catalunya, les observacions han anat augmentant progressivament durant les darreres dues dècades, amb anys especialment destacats com el 2013 i el 2015. Aquest increment ha fet que es vegin més individus joves i femelles adultes, cosa que representa un autèntic repte per als observadors. El motiu és la seva gran semblança amb una altra espècie propera: l’arpella cendrosa (Circus pygargus).

Els exemplars juvenils d’ambdues espècies poden presentar una gran varietat de colors i patrons al plomatge, sovint diferents dels “models típics” que apareixen a les guies d’identificació. A més, alguns trets es poden solapar, fet que complica encara més la seva identificació.

Per aquest motiu, és molt útil aconseguir fotografies de la millor qualitat possible —una tasca sovint difícil al camp—, ja que permeten analitzar tots els detalls del plomatge. L’observació acurada de diversos caràcters combinats sol donar, en la majoria dels casos, les claus necessàries per poder identificar correctament l’espècie.

Un bon exemple de tots aquests trets és l’exemplar juvenil observat i fotografiat per David Usero a Cercs (Berguedà) el 4 d’octubre de 2025. La gran qualitat de les imatges permet apreciar amb detall totes les característiques distintives de l’ocell, tot i que —com sovint passa en aquests casos— segurament va generar un cert debat entre els observadors.

Us animem a fer l'exercici d'identificar aquest exemplar! (al final de l'entrada hi trobareu una imatge més)

L'Àlex Ollé ens ha escrit una explicació sobre la determinació d'aquest ocell, que trobareu en aquest enllaç. A partir d'ara, posarem petites notes d'identificació que podreu trobar al menú lateral esquerra, a l'apartat "Recursos sobre els grups taxonòmics". Esperem que us sigui útil i interessant!

Recordeu que si voleu aprofundir més en la identificació d’aquesta espècie i dels seus plomatges, podeu consultar també les referències següents: 

https://www.raptoridentification.com/identification-of-pallid-harrier-part-i-first-plumage-key-characters-to-distinghish-the-differences-with-montagus-harrier-in-1cy-autumn-fresh-pl/

https://www.youtube.com/watch?v=37vZ3dTvEf8&t=3s

Moltes gràcies al David Usero per la cessió de les fotografies, a l'Àlex Ollé pel redactat, i al Miquel Casas per animar-nos a discutir i aprendre més sobre identificació d'aquestes espècies.