Després de molts anys de discrepàncies entre llistes taxonòmiques de referència, recentment s'ha anunciat el molt esperat llistat oficial unificat de taxonomia dels ocells del Món, amb el nom de "AviList". Podeu trobar més informació a la pàgina web: https://www.avilist.org/

Quins canvis principals hi ha en aquesta primera versió?

- La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) es reconeix com a subespècie de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan). Aquest és probablement el canvi més inesperat d'aquesta nova llista.

- El xarxet americà (Anas carolinensis) es reconeix com a subespècie del xarxet comú (Anas crecca).

- Els papamosques tirrènics (Muscicapa tyrrhenica), amb les subespècies tyrrenica i balearica, passen a considerar-se novament subespècies del papamosques gris (Muscicapa striata).

- La cornella emmantellada (Corvus cornix) torna a considerar-se una subespècie de la cornella negra (Corvus corone).

- El corriol petit, fins ara al gènere Charadrius, canvia al gènere Thinornis, passant a anomenar-se Thinornis dubius.

Aquests canvis afecten a la taxonomia d'Ornitho?

No, de moment la taxonomia dels portals de la Família Ornitho seguirà sent la mateixa, que vam anunciar fa uns mesos, fins que es decideixi fer el canvi per seguir AviList. Això probablement no s'aplicarà fins l'any 2026, però us mantindrem informats de les novetats.

Per a saber-ne més...

A banda de consultar la web d'AviList, el proper dissabte 20 de setembre, de 18:15 a 19:00, tindrem una xerrada de Per Alström (un dels implicats en la nova taxonomia) al Delta Birding Festival. No us ho perdeu!

Les dades d'Ornitho.cat (visualitzades a través de OrnithoLlistes) i de seguiments de la migració com el Projecte Migració (amb una única estació d'anellament activa a la primavera als Aiguamolls de l'Empordà) mostren que la primavera de 2025 ha sigut particular en dos aspectes, en els que segurament moltes persones aficionades a la ornitologia s'hauran fixat:

1) Una arribada primerenca generalitzada, de diverses espècies.

2) Una baixada molt important del pas migratori a la segona meitat de la primavera (entre finals d'abril i principis de maig).

Si bé les causes que podrien trobar-se darrera aquestes afirmacions no les podem trobar amb facilitat, us mostrem les dades de fenologia que podeu consultar al web OrnithoLlistes, que mostren molt bé els patrons d'aparició gràcies a la contribució de totes les persones usuàries d'Ornitho.cat i de la realització de llistes completes. 

Com podreu veure, espècies com el capsigrany (Lanius senator), el tallarol de garriga (Curruca iberiae), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i la tallareta vulgar (Curruca communis) han mostrat patrons d'arribada primerencs respecte la mitjana històrica. En el cas del capsigrany i de la tallareta, a més, el pas va ser especialment pobre durant el mes de maig, un fet no tant marcat en el tallarol de garriga i el mosquiter pàl·lid, i que podria estar emmascarat pel fet de que aquestes dues espècies són molt comunes i es reporten amb molta més freqüència independentment de la migració.

En el cas del mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) i de la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) observem casos semblants, tant amb les dades d'OrntithoLlistes com amb les de la campanya d'anellament dels Aiguamolls de l'Empordà. Les dues esoècies s'han detectat lleugerament abans que els altres anys, i posteriorment s'han observat amb una freqüència molt més baixa del que és habitual durant la segona part del pas. En el cas de la bosqueta, fins i tot durant l'estiu s'estan reportant molt per sota del que és habitual!

Un altre exemple és el del mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), en aquest cas amb un pas molt fluix, amb només un pic tímid a finals d'abril. Per contra, la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) ha sigut abundant i no ha mostrat indicis de tenir un any de pas més fluix com així mostren les altres espècies.

Actualment, les tendències poblacionals de molts passeriformes migradors de llarga distància (hivernants a l'Àfrica subsahariana), com són totes els espècies esmentades en aquesta notícia curta, es troben generalment en descens. Aquesta situació es deu a molts factors, que poden pressionar les poblacions a les zones de reproducció, les àrees importants per la migració, i a les zones d'hivernada, i és clau conèixer més detalls sobre el seu cicle anual per acabar identificant els punts més crítics. No oblidem que molts d'ells són ocells d'entre 8 i 15 grams de pes, i que realitzen migracions de milers de quilòmetres sobre grans barreres geogràfiques com el mediterrani o el Sàhara. 

Així, la recollida de dades en migració (ja sigui observacions en portals de ciència ciutadana com Ornitho.cat, o en programes de seguiment amb anellament científic) permet un major coneixement dels canvis al llarg del temps, en aspectes com la població, la fenologia o l'ús de l'hàbitat, i així poder acabar dissenyant estratègies que permetin millorar-ne la conservació. 

Ara que comença la migració postnupcial, seguiu entrant les vostres dades (prefentment en llistes completes) a Ornitho.cat! Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge: Capsigrany fotografiat l'11 d'abril per Carlos Alvarez-Cros.

Durant els darrers dies s'ha detectat un error de la versió Beta de l'aplicació NaturaList que fa que els codis Atles no quedin ben registrats. En concret, si se'n selecciona un, quan la dada es sincronitza el codi "salta" a l'anterior. 

És per això que cal anar extremadament amb compte amb els codis que s'utilitzin fins que es pugui solucionar completament el problema, que ja es troba en vies de solució.

Remarquem que aquest error només aplica a aquelles persones que us hagueu apuntat a la versió Beta de l'aplicació, que per definició és menys estable que la versió definitiva. Si l'esteu fent servir, us recomanem que reviseu les vostres dades entrades amb codi Atles des de principis de juliol per assegurar si estan bé, i que ho tingueu en compte per futures entrades fins que es pugui solucionar aviat.

Disculpeu les molèsties i moltes gràcies per la col·laboració!

Imatge: boscarla de canyar amb becada (codi Atles C14b).

Com molts de vosaltres ja sabeu, el projecte [Falciots] Colònies de Falciots d'Ornitho.cat permet la recollida de dades de nidificació de falciots (falciot negre Apus apus, falciot pàl·lid Apus pallidus i ballester Tachymarptis melba) per a la seva posterior informació a les administracions. Tal i com sovint diem: niu censat, niu protegit, i és que els nius d'aquestes espècies es troben protegits per llei. És per això que és important anotar-los per tal que passin a formar part de la bases de dades de nius, que sovint es consulta previ a l'execució d'obres que puguin afectar la viabilitat dels nius. 

Així com per altres espècies disposem de portals concrets (orenetes.cat per les orenetes cuablanques i nius.cat per a la resta), el cas dels falciots és particular i per això cal anotar-lo via el portal Ornitho.

És particularment important recordar-se de:

• Seleccionar el projecte [Falciots] Colònies de Falciots
• Indicar el codi Atles corresponent
• Utilitzar la ubicació precisa i indicar l'adreça a comentaris

Recordeu que teniu les instruccions també al menú de tutorials de la barra lateral esquerra del portal.

El passat dissabte 15 de març, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), van fer, per tercer any consecutiu, una marató de validacions d’un dia sencer.

Durant la jornada i també alguns dies posteriors, es van realitzar gairebé 450 validacions, ja sigui per confirmar observacions, demanar més informació (sovint fotografies) o informar d’observacions d’identificació errònia. Es va desencallar un nombre important de les més de 500 observacions que ja estaven en procés de validació; d’aquestes, unes 300 es van validar correctament, quedant-ne ara poc més de 200, moltes d’elles pendents d’alguna acció (canvi d’espècie o aportació de més informació) per part de les persones autores de les observacions.

Sovint aquestes observacions per validar són degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ens ajuden a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció, com l’aportació de fotografies o de més informació respecte d’altres observacions. Tot i això, encara van quedar observacions pendents de validar, com són les del gènere Dactylorhiza, que si tot va bé s’aniran revisant properament.

Aquestes maratons de validació presencials són molt útils per desencallar moltes validacions pendents en poc temps, però també per poder compartir punts de vista sobre el procés de validació i sobre les identificacions de taxons complexos. Per tant, la voluntat és seguir realitzant aquestes maratons, per compartir coneixement i opinions entre les persones validadores i, alhora, millorar la qualitat de les dades d’orquídies del portal Ornitho.cat.

Però això no seria possible sense les contribucions de tots els observadors i observadores que contribuïu al portal, i als que us volem agrair la participació amb les vostres observacions d’orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

L'estudi de la fenologia i distrubució dels ocells a partir de portals de ciència ciutadana com Ornitho ens permet veure algunes curiositats, com aquesta que us presentem avui del cucut (Cuculus canorus). A partir de les dades recollides principalment en forma de llistes completes (recordem que les observacions sempre seran més valuoses si formen part d'una llista!), podeu veure bé alguns patrons.

Gràcies a projectes com l'EuroBirdPortal (eurobirdportal.org), podem veure les observacions per tot Europa al llarg del temps, i pràcticament en temps real. Fixeu-vos com els cucuts aparèixen amb major freqüència primer a la costa atlàntica francesa que no pas a Catalunya! 

Moltes gràcies per la col·laboració i bones arribades de primavera!

Tal i com vam anunciar en notícies anteriors, la taxonomia dels portals Ornitho s'ha actualitzat per seguir les recomanacions de l'IOC (www.worldbirdnames.org). La darrera actualització, per seguir la versió 14.2 de la llista, incorpora algunes novetats rellevants que us resumim a continuació:

- L'oreneta cuarogenca canvia el nom d'espècie, passant de Cecropis daurica a Cecropis rufula. Actualment, la Cecropis daurica és una espècie molt similar a la nostra oreneta cuarogenca, però amb distribució a l'Àsia. El canvi anterior del gènere (d'Hirundo a Cecropis) ja fa temps que es va acceptar, així que ha canviat totalment el nom d'aquesta espècie!

- L'astor deixa el gènere Accipiter i passa a formar part del gènere Astur, de manera que el nom científic actual és Astur gentilis. Aquest canvi es deu a una revisió del gènere Accipiter, que també s'ha separat en altres gèneres per a diferents espècies. L'esparver (Accipiter nisus) es manté igual!

- L'esplugabous deixa el gènere Bubulcus i s'afegeix al gènere Ardea, passant a anomenar-se Ardea ibis. 

- El martinet menut deixa el gènere Ixobrychus i s'afegeix al gènere Botaurus, passant a anomenar-se Botaurus minutus.

Recordeu que per tal que aquests canvis es reflecteixin al NaturaList és important que us assegureu que teniu la llista d'espècies ben sincronitzada. En aquest enllaç us recordem com fer-ho!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatges de Camilo Albert Fernández (oreneta cuarogenca), Carlos Alvarez-Cros (astor), Luca Trentin (esplugabous) i Manel Alvarez (martinet menut).

Actualment des de l’empresa Biocom s’està treballant, conjuntament amb el Govern d’Andorra, en l’aplicació de dos plans de recuperació relatius a espècies ornitològiques: el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i el PREPA (Pla de Recuperació de Passeriformes). Aquest darrer inclou les espècies següents: capsigrany, oreneta comuna, tallarol emmascarat, tallareta cuallarga, pela-roques, papamosques gris, pardal xarrec, cruixidell i hortolà. 

Una de les premisses més importants pel correcte desenvolupament dels plans, és conèixer la distribució actual de totes aquestes espècies i, per tant, qualsevol citació que pugueu fer d’alguna d’elles (i en especial dels passeriformes que es treballaran durant el 2025 -capsigrany, cruixidell, oreneta comú i pardal xarrec-) serà de gran ajuda. És per aquest motiu que us agrairíem que, en cas d’observar alguna de les espècies considerades a Andorra, pengéssiu la citació a l’Ornitho o que ens la comuniquéssiu al correu (biocom@andorra).

Si voleu més informació sobre el projecte, o si us fa gràcia participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Moltes gràcies

((A) Cruixidell; B) Hortolà; C) Pardal xarrec; D) Tallareta cuallarga (Jordi Nicolau – BIOCOM))

Hem obert un canal de WhatsApp en el qual repliquem les notícies que anem penjant al portal, de manera que siguin més accessibles per a tothom.

Per apuntar-vos al canal, cal que seguiu aquest enllaç: https://whatsapp.com/channel/0029VazDlE72phHOpgu7J444  

Per accedir a la secció de canals i poder-lo visualitzar, cal que seleccioneu l'apartat "Actualitzacions" (el segon menú per l'esquerra a la barra inferior, un cop oberta l'aplicació). En aquest apartat us apareixerà el canal "Ornitho.cat". A la part superior dreta us podeu configurar si voleu rebre notificacions del canal o no.

Esperem que ho trobeu una eina fàcil per estar al dia de les novetats! Si us agrada, us demanem si ens podeu ajudar a difondre-ho entre els vostres contactes naturalistes. Moltes gràcies i bones observacions!

La nova versió de l'aplicació NaturaList incorpora una reformulació del panell inicial d'entrada de dades, i inclou una nova funció molt esperada: la possibilitat de compartir dades entre observadors.

Malauradament, i com passa amb altres modificacions de l'aplicació, aquest canvi encara no es troba disponible per la versió d'Iphone. En els propers mesos s'espera poder treballar per igualar les capacitats de l'aplicació entre els dos sistemes, però per ara, es manté aquesta diferència.

Per compartir les dades, primer de tot cal tenir present que només es poden compartir dades sincronitzades. Així, es poden seleccionar les dades que es volen compartir, filtrant per la data d'observació, i independentment del grup taxonòmic. Les icones que permeten compartir dades són les encerclades amb vermell en aquesta imatge a sota. La persona que vol compartir les dades ha de seleccionar la icona de l'esquerra per a que s'obri un menú per seleccionar quines compartir, mentre que la icona de la dreta serveix per activar l'escàner de codis QR de l'aplicació. Important: el codi QR s'ha d'escanejar a través del NaturaList, no amb el lector de QR del telèfon.

Un cop escollir compartir dades, cal seleccionar quines dades es volen compartir (duplicar) amb altres observadors/es, marcant les dades. En cas de voler compartir dades d'altres dies, les observacions es poden filtrar amb la icona del calendari a la part superior dreta (pot tardar uns segons a carregar les observacions de dies anteriors).

Important: cal tenir en compte que les dades ocultes (ja siguin d'espècies ocultes per defecte, o ocultades intencionadament per l'observador/a) també es poden compartir entre usuaris utilitzant aquest sistema.

Per a continuar cal seleccionar la fletxa de la part inferior dreta, i immediatament es generarà el codi QR. Les altres persones que volen duplicar les observacions hauran de seleccionar la icona de l'escàner esmentada abans i escanejar el codi, i els hi apareixerà una pàgina de selecció de les dades a duplicar semblant a la que hem vist anteriorment. Un cop acceptades les dades, aquestes apareixeran com a pendents de sincronització al NaturaList.

Esperem que aquesta nova funció de l'aplicació sigui útil per totes les persones usuàries del sistema, a qui us agraïm novament la vostra contribució al coneixement de la biodiversitat a Catalunya!