Com molts de vosaltres ja sabeu, el projecte [Falciots] Colònies de Falciots d'Ornitho.cat permet la recollida de dades de nidificació de falciots (falciot negre Apus apus, falciot pàl·lid Apus pallidus i ballester Tachymarptis melba) per a la seva posterior informació a les administracions. Tal i com sovint diem: niu censat, niu protegit, i és que els nius d'aquestes espècies es troben protegits per llei. És per això que és important anotar-los per tal que passin a formar part de la bases de dades de nius, que sovint es consulta previ a l'execució d'obres que puguin afectar la viabilitat dels nius. 

Així com per altres espècies disposem de portals concrets (orenetes.cat per les orenetes cuablanques i nius.cat per a la resta), el cas dels falciots és particular i per això cal anotar-lo via el portal Ornitho.

És particularment important recordar-se de:

• Seleccionar el projecte [Falciots] Colònies de Falciots
• Indicar el codi Atles corresponent
• Utilitzar la ubicació precisa i indicar l'adreça a comentaris

Recordeu que teniu les instruccions també al menú de tutorials de la barra lateral esquerra del portal.

El passat dissabte 15 de març, les persones que validen les observacions d’orquídies a Ornitho, integrants del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN), van fer, per tercer any consecutiu, una marató de validacions d’un dia sencer.

Durant la jornada i també alguns dies posteriors, es van realitzar gairebé 450 validacions, ja sigui per confirmar observacions, demanar més informació (sovint fotografies) o informar d’observacions d’identificació errònia. Es va desencallar un nombre important de les més de 500 observacions que ja estaven en procés de validació; d’aquestes, unes 300 es van validar correctament, quedant-ne ara poc més de 200, moltes d’elles pendents d’alguna acció (canvi d’espècie o aportació de més informació) per part de les persones autores de les observacions.

Sovint aquestes observacions per validar són degudes a filtres automàtics de validació d’observacions entrades des del portal o l’aplicació mòbil NaturaList. Aquests filtres automàtics ens ajuden a detectar possibles confusions entre espècies similars, basant-se en la fenologia, altitud o raresa de l’espècie. En molts casos l’espècie entrada per l’observador és correcta, però en d’altres casos es poden detectar confusions de forma àgil, i així assegurar una elevada fiabilitat de les dades del portal.

Algunes persones haureu notat, doncs, que observacions que teníeu en procés de revisió han estat validades o potser que se us ha demanat alguna acció, com l’aportació de fotografies o de més informació respecte d’altres observacions. Tot i això, encara van quedar observacions pendents de validar, com són les del gènere Dactylorhiza, que si tot va bé s’aniran revisant properament.

Aquestes maratons de validació presencials són molt útils per desencallar moltes validacions pendents en poc temps, però també per poder compartir punts de vista sobre el procés de validació i sobre les identificacions de taxons complexos. Per tant, la voluntat és seguir realitzant aquestes maratons, per compartir coneixement i opinions entre les persones validadores i, alhora, millorar la qualitat de les dades d’orquídies del portal Ornitho.cat.

Però això no seria possible sense les contribucions de tots els observadors i observadores que contribuïu al portal, i als que us volem agrair la participació amb les vostres observacions d’orquídies!

Grup Orquidològic de Catalunya (GOC – ICHN)

L'estudi de la fenologia i distrubució dels ocells a partir de portals de ciència ciutadana com Ornitho ens permet veure algunes curiositats, com aquesta que us presentem avui del cucut (Cuculus canorus). A partir de les dades recollides principalment en forma de llistes completes (recordem que les observacions sempre seran més valuoses si formen part d'una llista!), podeu veure bé alguns patrons.

Gràcies a projectes com l'EuroBirdPortal (eurobirdportal.org), podem veure les observacions per tot Europa al llarg del temps, i pràcticament en temps real. Fixeu-vos com els cucuts aparèixen amb major freqüència primer a la costa atlàntica francesa que no pas a Catalunya! 

Moltes gràcies per la col·laboració i bones arribades de primavera!

Tal i com vam anunciar en notícies anteriors, la taxonomia dels portals Ornitho s'ha actualitzat per seguir les recomanacions de l'IOC (www.worldbirdnames.org). La darrera actualització, per seguir la versió 14.2 de la llista, incorpora algunes novetats rellevants que us resumim a continuació:

- L'oreneta cuarogenca canvia el nom d'espècie, passant de Cecropis daurica a Cecropis rufula. Actualment, la Cecropis daurica és una espècie molt similar a la nostra oreneta cuarogenca, però amb distribució a l'Àsia. El canvi anterior del gènere (d'Hirundo a Cecropis) ja fa temps que es va acceptar, així que ha canviat totalment el nom d'aquesta espècie!

- L'astor deixa el gènere Accipiter i passa a formar part del gènere Astur, de manera que el nom científic actual és Astur gentilis. Aquest canvi es deu a una revisió del gènere Accipiter, que també s'ha separat en altres gèneres per a diferents espècies. L'esparver (Accipiter nisus) es manté igual!

- L'esplugabous deixa el gènere Bubulcus i s'afegeix al gènere Ardea, passant a anomenar-se Ardea ibis. 

- El martinet menut deixa el gènere Ixobrychus i s'afegeix al gènere Botaurus, passant a anomenar-se Botaurus minutus.

Recordeu que per tal que aquests canvis es reflecteixin al NaturaList és important que us assegureu que teniu la llista d'espècies ben sincronitzada. En aquest enllaç us recordem com fer-ho!

Moltes gràcies per la col·laboració!

Imatges de Camilo Albert Fernández (oreneta cuarogenca), Carlos Alvarez-Cros (astor), Luca Trentin (esplugabous) i Manel Alvarez (martinet menut).

Actualment des de l’empresa Biocom s’està treballant, conjuntament amb el Govern d’Andorra, en l’aplicació de dos plans de recuperació relatius a espècies ornitològiques: el PRATVA (Pla de Recuperació de l’Àliga daurada, el Trencalòs i el Voltor negre) i el PREPA (Pla de Recuperació de Passeriformes). Aquest darrer inclou les espècies següents: capsigrany, oreneta comuna, tallarol emmascarat, tallareta cuallarga, pela-roques, papamosques gris, pardal xarrec, cruixidell i hortolà. 

Una de les premisses més importants pel correcte desenvolupament dels plans, és conèixer la distribució actual de totes aquestes espècies i, per tant, qualsevol citació que pugueu fer d’alguna d’elles (i en especial dels passeriformes que es treballaran durant el 2025 -capsigrany, cruixidell, oreneta comú i pardal xarrec-) serà de gran ajuda. És per aquest motiu que us agrairíem que, en cas d’observar alguna de les espècies considerades a Andorra, pengéssiu la citació a l’Ornitho o que ens la comuniquéssiu al correu (biocom@andorra).

Si voleu més informació sobre el projecte, o si us fa gràcia participar en alguna de les tasques, no dubteu en contactar-nos.

Moltes gràcies

((A) Cruixidell; B) Hortolà; C) Pardal xarrec; D) Tallareta cuallarga (Jordi Nicolau – BIOCOM))

Hem obert un canal de WhatsApp en el qual repliquem les notícies que anem penjant al portal, de manera que siguin més accessibles per a tothom.

Per apuntar-vos al canal, cal que seguiu aquest enllaç: https://whatsapp.com/channel/0029VazDlE72phHOpgu7J444  

Per accedir a la secció de canals i poder-lo visualitzar, cal que seleccioneu l'apartat "Actualitzacions" (el segon menú per l'esquerra a la barra inferior, un cop oberta l'aplicació). En aquest apartat us apareixerà el canal "Ornitho.cat". A la part superior dreta us podeu configurar si voleu rebre notificacions del canal o no.

Esperem que ho trobeu una eina fàcil per estar al dia de les novetats! Si us agrada, us demanem si ens podeu ajudar a difondre-ho entre els vostres contactes naturalistes. Moltes gràcies i bones observacions!

La nova versió de l'aplicació NaturaList incorpora una reformulació del panell inicial d'entrada de dades, i inclou una nova funció molt esperada: la possibilitat de compartir dades entre observadors.

Malauradament, i com passa amb altres modificacions de l'aplicació, aquest canvi encara no es troba disponible per la versió d'Iphone. En els propers mesos s'espera poder treballar per igualar les capacitats de l'aplicació entre els dos sistemes, però per ara, es manté aquesta diferència.

Per compartir les dades, primer de tot cal tenir present que només es poden compartir dades sincronitzades. Així, es poden seleccionar les dades que es volen compartir, filtrant per la data d'observació, i independentment del grup taxonòmic. Les icones que permeten compartir dades són les encerclades amb vermell en aquesta imatge a sota. La persona que vol compartir les dades ha de seleccionar la icona de l'esquerra per a que s'obri un menú per seleccionar quines compartir, mentre que la icona de la dreta serveix per activar l'escàner de codis QR de l'aplicació. Important: el codi QR s'ha d'escanejar a través del NaturaList, no amb el lector de QR del telèfon.

Un cop escollir compartir dades, cal seleccionar quines dades es volen compartir (duplicar) amb altres observadors/es, marcant les dades. En cas de voler compartir dades d'altres dies, les observacions es poden filtrar amb la icona del calendari a la part superior dreta (pot tardar uns segons a carregar les observacions de dies anteriors).

Important: cal tenir en compte que les dades ocultes (ja siguin d'espècies ocultes per defecte, o ocultades intencionadament per l'observador/a) també es poden compartir entre usuaris utilitzant aquest sistema.

Per a continuar cal seleccionar la fletxa de la part inferior dreta, i immediatament es generarà el codi QR. Les altres persones que volen duplicar les observacions hauran de seleccionar la icona de l'escàner esmentada abans i escanejar el codi, i els hi apareixerà una pàgina de selecció de les dades a duplicar semblant a la que hem vist anteriorment. Un cop acceptades les dades, aquestes apareixeran com a pendents de sincronització al NaturaList.

Esperem que aquesta nova funció de l'aplicació sigui útil per totes les persones usuàries del sistema, a qui us agraïm novament la vostra contribució al coneixement de la biodiversitat a Catalunya!

Els darrers dies s'ha produït un alentiment amb la transmissió de dades entre l'aplicació mòbil NaturaList i els portals web degut a un augment important del flux de dades al sistema. Això ha fet que en alguns casos les dades sincronitzades a través de l'aplicació hagin tardat diverses hores a aparèixer als portals web com Ornitho.cat i Ornitho.ad. 

Gràcies a totes les persones que ens vau comunicar aquest retard, l'equip d'informàtics de Biolovision ha pogut identificar i solucionar l'alentiment de dades. Cal remarcar que es tractava només d'un retard, i que per tant no s'han perdut observacions.

Moltes gràcies pel suport!

Estem realitzant un petit estudi sobre el moviment de les dades corresponents a les lectures de marques especials en els portals de ciència ciutadana.

Demanem a tots els usuaris/es del portal si podeu destinar 2 minuts a respondre aquesta breu enquesta, que trobareu en aquest enllaç: https://forms.gle/9MuWftvt3b6Sn6M8A

Moltes gràcies per avançat!

Una eina clau en la conservació d’espècies són els Plans de conservació d’espècies (SAP), que recullen informació detallada sobre cada espècie i proposen mesures de conservació. En el cas de les espècies cinegètiques, es fa servir la gestió adaptativa de la caça (AHMM), basada en evidències científiques per garantir una caça compatible amb els objectius de conservació. Les dades de monitoratge a gran escala com el PECBMS (Pan-European Common Bird Monitoring Scheme), que a nivell de Catalunya integra les dades del SOCC, permeten avaluar l’efecte de les polítiques ambientals aplicades a Europa.

 Un exemple d’espècie regulada per aquesta gestió és la tórtora (Streptopelia turtur), una espècie en perill i en declivi, caçada almenys des del segle XIX. Les amenaces principals conegudes inclouen la caça il·legal i insostenible, així com la pèrdua d’hàbitat. Per això, la Comissió Europea va implementar un AHMM per gestionar aquesta espècie des d’una comissió específica amb representants de tots els països afectats que inclourien els països de la ruta migratòria de l’oest (Espanya, França i Portugal). A la ruta migratòria de l’est es van intentar aplicar les mateixes mesures, però com que la implementació dels AHMM és opcional, sembla que en aquesta zona no ha tingut el mateix impacte. Això ha permès fer una comparació de l’efecte dels AHMM en aquesta espècie entre les dues rutes migratòries.

Després de tres temporades de suspensió, els resultats han estat clars: les poblacions de tórtora a la ruta migratòria de l’oest han augmentat un 25% en només dos anys. Això demostra que la gestió de la caça insostenible té un impacte immediat en la recuperació de les poblacions d’aquesta espècie. Alhora, és un dels nombrosos exemples com les dades dels projectes de seguiment ens permeten incidir positivament en la presa de decisions rellevants per a la conservació.

L'article científic sencer es pot consultar a: Carboneras, C., Silarová, E., Skorpilová, J. & Arroyo, B. (2024). Rapid population response to a hunting ban in a previously overharvested, threatened landbird. Conservation Letters; DOI: https://doi.org/10.1111/conl.13057

Amb les llistes completes a Ornitho.cat i Ornitho.ad, al portal OrnithoLlistes, aquest any 2024 podem veure que l'espècie s'ha reportat en un percentatge més elevat de llistes que l'any 2023 (línia més clara), amb una primavera per sobre de la mitjana històrica (fons gris) i un estiu i tardor lleugerament per sota. Recordeu que OrnithoLlistes és un portal fet només a partir de les llistes completes entrades a Ornitho.cat i Ornitho.ad: les llistes completes són la forma de recollir més informació quan sortim a veure ocells!

Imatge de sota de Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio.