Com actualitzar la llista d'espècies a l'app NaturaList
Com entrar dades del SOCC a Ornitho
Recursos sobre els grups taxonòmics
-
Orquídies
Nocmig a Ornitho
-
El Nocmig- informació general
-
Com entrar les teves dades NocMig a ornitho.cat?
-
Guia introductòria NFC
-
Catàleg visual de vocalitzacions d'ocells amb sonograma
Sobre ornitho.cat
-
Política de privacitat i Condicions d'ús
Darreres notícies
1
2
3
4
5
6
7
8
9
>
>|
ítem/pàgina :
nombre : 351
dijous, 24. octubre 2024
avinews
Un altre any de mosquiters de doble ratlla!
El mosquiter de doble ratlla Phylloscopus inornatus és un petit passeriforme que es reprodueix a Sibèria i hiverna principalment al sud-est asiàtic. Durant la darrera dècada, aquesta espècie ha passat de ser rara a Europa (i particularment a la Península Ibèrica) a una espècie detectada de forma regular, especialment a la tardor. L’any 2016 es va assolir el màxim d’exemplars detectats a Catalunya (amb almenys 160 individus diferents detectats i reportats), i posteriorment es va seguir reportant al voltant de 40 exemplars les tardors del 2017 al 2020. L’any 2021 el nombre de registres va baixar de forma clara (menys de 20) i pujar lleugerament les tardors del 2022 i 2023, sense recuperar els valors d’uns anys abans.
Aquest any 2024, novament l’espècie s’ha detectat en grans quantitats per Europa i tot indicava que podria ser un any bo a Catalunya. De moment ja s’han detectat més de 25 exemplars, i tot just ens les millors dates per a seguir-ne detectant!
Els motius darrera l’arribada d’aquesta espècie a Catalunya són encara un misteri, malgrat hi ha diverses teories i estudis en curs. Podeu llegir un article en el que es descriuen els patrons d’aparició a Catalunya i s’esmenten les teories principals en aquest enllaç. A més, en un estudi recent s’ha estudiat la proporció d’adults i joves en exemplars capturats per anellament científic a tot Europa, i s’ha vist com la gran majoria dels individus són joves de l’any. Aquestes dades permeten refinar algunes de les teories sobre l’arribada d’aquesta espècie a Europa, i també suggereixen que encara no s’ha establert com a migrador regular al continent. De la mateixa manera, malgrat que en alguns indrets s’hi han observat exemplars en diferents anys, rarament es tractaria dels mateixos individus!
La major part de les observacions catalanes corresponen a boscos de ribera, plantacions o zones enjardinades amb caducifolis de ribera com àlber Populus alba, pollancre Populus spp. i salze Salix spp.. A nivell de distribució geogràfica, pot aparèixer per tot el territori però mostra una certa preferència per determinades zones, especialment en parcs urbans de Barcelona i l'àrea metropolitana. En aquest mapa podeu veure el recull d'observacions fins a l'any 2020 (de l'article prèviament esmentat).
De moment, aquest any ja s'ha registrat a Ornitho.cat en les següents localitats. Teniu el mapa disponible al menú lateral de l'esquerra, que s'anirà actualitzant gràcies a les vostres contribucions. A veure quants exemplars s'arriben a observar aquesta tardor. Sort!!
Foto de Guillem Saguer.
enviat per Marc Illa Llobet
dimecres, 23. octubre 2024
avinews
Arribada de durbecs i el portal OrnithoLlistes
Des de principis del mes d’octubre s’estan detectant durbecs amb més freqüència del que és habitual a Catalunya. El portal OrnithoLlistes és una gran eina per tal de veure aquests patrons d’aparició, i que es construeix directament amb les llistes completes entrades per totes les persones usuàries d’Ornitho.cat i Ornitho.ad. A més a més, al menú superior es permet filtrar per diferents anys i per comarques, de manera que es poden arribar a fer consultes amb molt detall!
El gràfic de la freqüència d’observació permet veure el percentatge de llistes completes que contenen l’espècie, fet que revela de manera clara quan una espècie apareix de forma més abundant que de normal. Podeu veure, doncs, com aquest mes d’octubre s’està reportant clarament per sobre del que és habitual.
Cal tenir en compte que aquesta web és dinàmica i es va actualitzant amb regularitat, i com que els punts de la gràfica són la mitjana de períodes d’una setmana, de manera que el darrer punt pot estar subjecte a la data que ens trobem! (Estem redactant aquesta notícia el dia 23 d'octubre, a principis de període, i per tant esperem que aquesta freqüència augmenti)
El portal també ens permet visualitzar la freqüència d’observació per mes i any, i per tant, ens permet veure de forma clara quins anys han sigut més bons per determinades espècies. En el cas del durbec, una espècie de comportament irruptiu, s’observen bé les variacions interanuals, amb un destacat hivern del 2017-2018 com a la darrera gran invasió (i, en menor nombre, també els hiverns de 2019-2020 i 2021-2022). Els pics d’arribada es donen habitualment a finals d’octubre, tot i que alguns anys s’ha mantingut l’augment en la freqüència d’aparició durant l’hivern. L’hivernada 2017-2018 es va assolir valors mitjans setmanals de presència en més d’un 20% de les llistes, la tardor del 2019 va arribar a màxim del 10%, i a la tardor del 2021 d’un 7,7% (tot i que al desembre va seguir pujant fins a un 10%, i s’hi va mantenir fins al març de 2022). Enguany ja s’ha assolit un màxim 9,3% de freqüència abans d’arribar a finals d’octubre, i per tant esperaríem que es segueixi detectant de forma abundant les properes setmanes.
Analitzant la freqüència d’observació per comarca també ens podem fer una millor idea d’on s’estan reportant més exemplars:
Gràcies a l’anellament científic, sabem que la major part d’aquests durbecs que arriben de forma irruptiva a Catalunya procedeixen del centre d’Europa, en alguns casos degut a arribades d’exemplars de l’est, que es van movent pel continent cap a l’oest i sud-oest. Podeu veure un mapa de les recuperacions a Catalunya a la fitxa del SIOC o consultar l’Atles de Migració d’EURING.
Seguiu entrant les observacions de durbec per veure com evoluciona la tardor, i sempre que pugueu en format de llistes completes!! Gràcies per la col·laboració!
Foto de Joan Safont
enviat per Marc Illa Llobet
dimecres, 9. octubre 2024
avinews
Col·lisions d'ocells amb vidres: la importància del mòdul de mortalitat
El mòdul de mortalitat d'Ornitho permet entrar dades d'animals morts i associar-los a algun tipus de mortalitat concreta. Des de l'inici del mòdul l'any 2020, s'han recollit milers de dades, entre les quals s'hi troben més de 300 registres d'ocells que han col·lisionat amb vidres a diferents llocs de Catalunya. Les causes principals són alguns edificis amb grans vidrieres, les pistes de pàdel, marquesines de bus, o alguns altres llocs concrets. Normalment, aquestes mortalitats es podrien evitar amb diverses solucions possibles.
El primer pas poder evitar-ho és reportar les mortalitats, i Ornitho és una eina fantàstica per enregistrar la dada i alhora transmetre-la als Agents Rurals per a que puguin estudiar el cas i prendre les mesures de mitigació pertinents. Com ja hem explicat en diverses ocasions, les dades que es registren al mòdul de mortalitat es transmeten directament al Cos d'Agents Rurals, a la vegada que s'acumulen per realitzar estudis científics i informes tècnics.
Recentment, durant un seguiment realitzat en un edifici a Tarragona, s'ha pogut constatar un cop més com l'acumulació d'aquesta informació i la tramesa de dades a través d'Ornitho.cat ha servit per generar una actuació envers un espai on, durant aquesta tardor del 2024, s'hi han recollit més de 30 ocells diferents.
Ajudeu-nos a recollir informació important reportant els animals morts que trobeu amb la major precisió possible dintre les opcions del mòdul de mortalitat. Recordeu que trobareu un tutorial sobre com entrar les dades del web aquí i sobre com fer-ho des de l'app NaturaList aquí.
Moltes gràcies per la col·laboració!
enviat per Marc Illa Llobet
dilluns, 7. octubre 2024
avinews
Una bona tardor pel falcó cama-roig
El falcó cama-roig (Falco vespertinus) és una espècie que apareix a Catalunya en major o menor nombre, en funció d'arribades massives, però amb un pas més regular a la primavera (principalment entre l'abril i el maig) i més escàs encara durant la tardor. Des de l'inici d'Ornitho.cat l'any 2009, el falcó cama-roig s'ha registrat anualment a la tardor, però sempre en nombres molt baixos. En aquest gràfic recollim el nombre d'individus observats cada tardor, que mostra com l'espècie (igual que a la primavera) presenta anys de majors arribades. Aquest any 2024 ja és el que ha recollit un major nombre d'exemplars diferents, pel que sembla una tardor especialment bona per detectar aquesta espècie.
La gran majoria dels exemplars detectats a Catalunya durant el pas postnupcial són joves de l'any, que poden ser més difícils d'identificar amb seguretat dels joves de falcó mostatxut (Falco subbuteo), pel que cal prestar atenció. A veure quants exemplars s'acaben detectant aquesta tardor!
A la imatge del gràfic, un jove de l'any fotografiat per Joan Gil.
enviat per Marc Illa Llobet
dissabte, 5. octubre 2024
avinews
No tot és com sembla: algunes veus de mallerenga petita poden semblar de mosquiter de doble ratlla
El mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) és una espècie que s'ha tornat relativament regular en pas per Europa, fet que va causar un canvi d'estatus de l'espècie i la retirada de les llistes de rareses, malgrat ser una espècie molt rara fa poc més d'una dècada. Vegeu aquest article que analitza l'aparició d'aquesta espècie a Catalunya. Enguany, després d'unes tardors més fluixes, els nombres que s'estan reportant per l'oest d'Europa són molt elevats novament i podria tornar a ser un any molt bo per detectar aquesta espècie a Catalunya.
El mes d’octubre és un bon moment per trobar-los, però cal extremar les precaucions a l’hora d’identificar-los acústicament. Malgrat tenir un reclam bastant característic, en alguns casos no tot és el que sembla, i fins i tot algunes espècies tant diferents com la mallerenga petita poden emetre vocalitzacions que causin confusió. Típicament, la veu de contacte del mosquiter de doble ratlla genera un sonograma en forma de V (de N si la gravació és a curta distància), generalment amb la línia ascendent més llarga que la descendent, entre 4 i 7,5 kHz i el vèrtex força agut.
Aquesta vocalització de mosquiter de doble ratlla s’assembla tant a una de les que fa la mallerenga petita (Periparus ater) que poden confondre amb facilitat, i especialment a algunes eines de reconeixement automàtic. En el cas de la mallerenga petita —que sovint emet la nota dues vegades seguides— el vèrtex de la V és més arrodonit, la línia ascendent és generalment més curta que la descendent i rarament arriba als 7.5 kHz.
És important, doncs, assegurar-se que una identificació basada en el reclam (i del qual l'ocell no s'arriba a veure) es confirma idealment amb més d'una escolta o gravació, ja que d'altra banda es podria caure en la confusió.
A continuació podeu veure una imatge de l’espectrograma que generen totes dues espècies per a comparació.
enviat per Marc Illa Llobet
dissabte, 21. setembre 2024
avinews
Guanyador final de la cursa Ornitho-Swarovski
El guanyador final de la cursa Ornitho-Swarovski i que, per tant, s'emporta els prismàtics Swarovski Optik EL 10x42 és:
Antoni Mariné
Moltes felicitats!
Moltes gràcies a Swarovski Optik i a Oryx per patrocinar la cursa un any més!
A la imatge, moment de l'entrega del premi per part del representant d'Swarovski a l'ICO.
enviat per Marina Cuito
divendres, 13. setembre 2024
avinews
Guanyador mensual de la cursa Ornitho-Swarovski
Ja tenim el guanyador del mes d'agost de la desena cursa Ornitho-Swarovski.
Moltes felicitats a:
Albert Pedro
S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!
Tenim bones notícies!! Ja disposem de la taxonomia d'Ornitho totalment actualitzada. Malgrat que alguns canvis poden agafar per sorpresa les persones usuàries del portal, és important estar al dia amb la correcta nomenclatura. Els últims anys diversos estudis han comportat una important revisió de la taxonomia dels ocells, i com a resultat han canviat diverses espècies que abans consideràvem subespècies i viceversa. El canvi més important, però, ha estat una important reordenació dels gèneres, reagrupant moltes espècies que abans compartien gènere en diversos gèneres més petits. Això implica molts canvis en els noms científics.
El darrer any hem estat treballant conjuntament amb la resta de portals ornitho d’Europa per unificar els noms científics que utilitzem i posar-los al dia amb les darreres recomanacions taxonòmiques per part dels experts més reconeguts. Des d’aquest agost la taxonomia i els noms científics d’Ornitho.cat i Ornitho.ad segueixen les recomanacions de IOC World Bird Names. Els noms anglesos de les espècies també segueixen les recomanacions de IOC.
Cal reconèixer que, tot i actualitzar els noms científics, encara no s’ha adoptat l’ordre sistemàtic de les espècies recomanat per IOC, i seguim l’ordre que era habitual fa uns 10 anys. Aquesta reordenació és més complexa i es durà a terme més endavant.
Pel què fa als noms catalans, en gran mesura es corresponen amb els recomanats al Diccionari dels ocells del món del Termcat. Tot i això, cal assenyalar que hi ha algunes diferències. Actualment estem treballant conjuntament amb l’equip del Diccionari per unificar-los durant els propers mesos.
Aquí resumim els principals canvis que ha comportat l’adopció de les recomanacions taxonòmiques de IOC.
Es separen tres noves espècies d’aparició escassa o rara a Catalunya:
· L’oca pradenca es separa en dues espècies, l’oca pradenca de taigàAnser fabalis i l’oca pradenca de tundraAnser serrirostris (antigament Anser fabalis fabalis i Anser fabalis serrirostris, respectivament).
· El tallarol de garriga es separa en dues espècies, el tallarol de garriga occidentalCurruca iberiae (al qual ens referim com a “tallarol de garriga” habitualment i a ornitho) i el tallarol de garriga orientalCurruca cantillans. Per tant, els tallarols de garriga que observem a Catalunya ja no són Curruca cantillans(o antigament Sylvia cantillans) sinó Curruca iberiae! A més, prèviament ja s’havia separat el tallarol de garriga balear o tallarol de MoltoniCurruca subalpina (antigament Sylvia cantillans moltonii).
· Del papamosques grisMuscicapa striata se’n separa el papamosques balearMuscicapa tyrrhenica (antigament Muscicapa striata balearica).
La resta de canvis corresponen a una important reordenació dels gèneres de les espècies, que ha resultat, sobretot, en gèneres que s’han dividit. Llistem aquí la majoria de casos que afecten a Catalunya:
· Els ànecs del gènere Anas es separen en diversos gèneres: entre les espècies més freqüents a Catalunya, es troben en el gènere Mareca l’ànec xiuladorMareca penelope i el grisetMareca strepera, al gènere Spatula el xarrascletSpatula querquedula, l’ànec cullerotSpatula clypeata i el xarxet alablauSpatula discors, i es mantenen al gènere Anas la resta.
· Es separen del gènere Puffinus al gènere Ardenna les baldrigues grisaArdenna grisea i capnegraArdenna gravis.
· Els corbs marinsPhalacrocorax es separen en diversos gèneres: el corb marí emplomallat passa a Gulosus aristotelis, el corb marí pigmeu a Microcarbo pygmaeus, i el corb marí gros es manté com a Phalacrocorax carbo.
· Es separa del gènere Phoenicopterus el flamenc menutPhoeniconaias minor.
· Es situa en el gènere Ardea l’agró blancArdea alba, després de trobar-se en els gèneres Egretta i Casmerodius.
· Es separen del gènere Aquila al gènere Clanga les àguiles pomeràniaClanga pomarina i cridaneraClanga clanga.
· Es situa en el gènere Hieraaetus l’àguila calçadaHieraaetus pennatus, després de trobar-se en el gènere Aquila.
· Es separen del gènere Porzana al gènere Zapornia el rascletZapornia pusilla i el rascletóZapornia parva.
· Els corriolsCharadrius es separen en diversos gèneres: es troben al gènere Anarhynchus el corriol camanegreAnarhynchus alexandrinus i el de LeschenaultAnarhynchus leschenaultii, i en el gènere Eudromias el corriol pit-roigEudromias morinellus.
· S’ajunten en el gènere Calidris els gèneres Limicola, Philomachus, Tryngites i Calidris i, per tant, passen a Calidris les següents espècies: el batallaireCalidris pugnax, el territ becadellCalidris falcinellus i el territ rogencCalidris subruficollis.
· Les gavines del gènere Larus es separen en diversos gèneres: entre les espècie més freqüents a Catalunya, passen al gènere Ichthyaetus la gavina capnegraIchthyaetus melanocephalus i la corsaIchthyaetus audouinii, i al gènere Leucophaeus les accidentals gavina capnegra americanaLeucophaeus atricilla i de FranklinLeucophaeus pipixcan, i anteriorment ja s’havien separat a Chroicocephalus la gavina rialleraChroicocephalus ridibundus i la capblancaChroicocephalus genei, la gavina menuda com a Hydrocoloeus minutus, la gavineta cuaforcada com a Xema sabini, i es mantenen la gavineta de tres dits com a Rissa tridactyla, i la resta com a Larus.
· Es separen del gènere Sterna al gènere Thalasseus el xatrac becllargThalasseus sandvicensis, bengalíThalasseus bengalensis, elegantThalasseus elegants i els xatracs reials americàThalasseus maximus i africàThalasseus albidorsalis, a més dels que ja s’havien separat abans, com el menutSternula albifrons, el grosHydroprogne caspia i el currocGelochelidon nilotica.
· Es separa del gènere Streptopelia la tórtora del SenegalSpilopelia senegalensis.
· Es separa el gènere Aratinga en diversos gèneres: entre d’altres, es troben en el gènere Psittacara l’aratinga mitradaPsittacara mitratus i la de màscara rojaPsittacara erythrogenys, en el gènere Thectocercus la de cap blauThectocercus acuticaudatus, i es manté en el gènere Aratinga la nandaiAratinga nenday.
· Es separa del gènere Apus el ballesterTachymarptis melba.
· Es separen del gènere Dendrocopos el picot garser mitjàDendrocoptes medius i el petitDryobates minor.
· Es separa del gènere Calandrella la terrerola rogencaAlaudala rufescens.
· Es separen del gènere Sylvia la majoria de tallarols, que passen al gènere Curruca, i tan sols continuen com a Sylvia el tallarol de casquetSylvia atricapilla i el grosSylvia borin.
· Es separa del gènere Corvus la grallaColoeus monedula.
· Es separen la majoria d’espècies del gènere Carduelis en diversos gèneres: el verdumChloris chloris, el lluerSpinus spinus, el passerellLinnaria cannabina i el passerell golanegreAcanthis flammea. En canvi, s’incorpora al gènere Carduelis la llucaretaCarduelis citrinella (antigament Serinus citrinella).
Recordeu que per a que tots aquests canvis siguin efectius a l'app mòbil (NaturaList) és indispensable assegurar-se que teniu la llista taxonòmica ben seleccionada. Us ho expliquem aquí.
Foto d'un corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), d'Enric Pàmies.
enviat per Marc Illa Llobet
dimarts, 6. agost 2024
avinews
Guanyador cursa Ornitho-Swarovski mes de juny
Ja tenim el guanyador del mes de juny de la desena cursa Ornitho-Swarovski.
Moltes felicitats a:
Ramon Ferré Sánchez
S'emporta el val de 50€ per a la botiga Oryx i a més, entra en el sorteig d'uns prismàtics Swarovski EL 10x42 valorats en més de 2000€!